dilluns, 26 de febrer del 2018

(2018-02-24) Visita de l'església i de les dependències claustrals del convent de Sta. Anna, de l'Orde del San Sepulcre

El dissabte dia 24 de febrer de 2018, un grup d’unes 40 persones d’AAR, visitàrem l’església de Santa Anna de Barcelona. El Dr. Joan Valero, encarregat de les explicacions, inicià el recorregut davant la façana de l’església tot indicant que la majoria de les datacions han estat fetes de manera indirecta donat que hi ha molt poca documentació.

El Dr. Valero començà per parlar de la Instauració de l’Orde del Sant Sepulcre a Barcelona i de la
construcció de l’església de Santa Anna. Fou una canònica agustiniana.
El recinte eclesiàstic constava en total de cinc espais: església, claustre, casa del prior, casa dels canonges i noviciat. Els tres últims desapareguts en l’actualitat.

Observàrem la façana actual (gòtica), molt senzilla, pràcticament sense decoració. A continuació es visità l’església que fou construïda al S. XII amb planta de creu grega però al S. XIII s’amplia, es canvia la volta original i s’afegeix un tram a un dels braços per formar la nau. 
Segons els documents existents hi havia cinc altars: Sant Joan, Sant Jaume, Esperit Sant, Sant Miquel i altar Major. 

Durant el S. XV s’hi realitzaren moltes obres. Es refan les capelles de Sant Miquel i Sant Joan (actualment només en queda l’entrada), es col·loca el retaule de l’altar Major (de Bartolomé Bermejo) i s’arregla la capella dels Perdons. També es fa la sala capitular i es reconstrueix el nou claustre gòtic,  erigit en substitució del romànic, que fou la cloenda de la visita matinal.










divendres, 23 de febrer del 2018

(2018-02-19) No tan lombarda. Òptiques canviants sobre la catedral de la Seu d'Urgell

El passat dilluns dia 19 de febrer de 2018, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis
Catalans, tingué lloc l’inici del cicle de conferències (XXXII) que cada curs acadèmic organitza
Amics de l’Art Romànic. Enguany porta el títol genèric «Les obres Mestres del Romànic Català.
Commemoració dels 40 anys de la Societat Amics de l’Art Romànic/ IEC» i la primera de les
xerrades va ser “No tan lombarda. Òptiques canviants sobre la catedral de la Seu d’Urgell” i
la va impartir el Dr. Gerardo Boto (UdG i projecte TEMPLA).

El Dr. Graupera, com a secretari de l’entitat, presenta el cicle. Després d’agrair als assistents la
seva presència, comentà que se celebra el 40 aniversari de l’entitat, recordà com va ser
fundada i les seves aspiracions d’ajudar a un major coneixement i difusió de l’art medieval en
general i del romànic en particular. Seguidament presentà el Dr. Boto, al qual li agraí la seva
reiterada col·laboració científica amb AAR.

Es pot dividir la xerrada del Dr. Boto en tres punts. El primer es pot aplicar a tots els edificis
antics i restaurats i fa referència a la necessitat de distingir quina part del que es veu en
l’actualitat correspon a l’edifici originari i quina és fruit de la restauració (més o menys
afortunada).

En el segon punt, el més extens, el Dr. Boto explicà àmpliament tots els estudis que s’han fet i
que semblen indicar que el terme “mestres llombards” que s’interpretava com una referència
geogràfica, per una transliteració, podria fer referència a “mestre d’obres” que és el que
significa el terme lambard. El nom Raimon Lambard (últim arquitecte conegut de la Seu) seria
Raimon el mestre d’obres.

Els mateixos estudis condueixen a considerar la Seu dins d’un conjunt episcopal format per
diverses esglésies i edificis, que permetrien rituals litúrgics molt importants.
L’últim del punt serví per argumentar com alguns dels elements arquitectònics descoberts es
poden interpretar com a necessaris per a les manifestacions litúrgiques (amb so i llum) que es
durien a terme a la catedral.

Amb un torn de precs i preguntes es dona per acabada la sessió.








dimecres, 14 de febrer del 2018

(2018-02-12) Josep Goday i Josep Puig i Cadafalch. Història d'una col·laboració

El passat dilluns dia 12 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis
Catalans, tingué lloc la conferència “Josep Goday i Josep Puig i Cadafalch. Història d’una
col·laboració” que anà a càrrec del Dr. Joaquim Graupera i comptà amb la presència dels nets
d’En Josep Goday.

El Dr. Graupera, després d’agrair els assistent la seva presència, comentà que la xerrada era la
repetició de la realitzada per ell mateix a Mataró dins dels actes commemoratius de l’Any Puig
i Cadafalch i que la dividiria en 5 punts.

En el primer d’ells, el ponent explicà els antecedents familiars i culturals de Josep Goday, incidint
que aquest fou, fonamentalment i bàsica, un arquitecte. Aquesta afirmació portà al segon punt
on explicà els seus començaments  com a deixeble de Puig i Cadafalch i, més tard, com a
col·laborador. El conferenciant comentà alguns dels projectes realitzats i alguns de preparats
que no es van arribar a dur a terme.

El tercer punt feu referència al projecte comú pel que fa a la història de l’art medieval, posant èmfasi en que el deixeble seguí el mateix mètode de treball (inclòs el treball de camp) que el seu mestre.

El quart punt es pot considerar una conseqüència del tercer pel que fa a viatges a la recerca d’obres medievals si bé no es coneixen quaderns de Josep Goday que facin referència a aquestes anades.

Finalment, en l’últim punt, comentà la seva labor com a dissenyador d’espais museístics com, per exemple, pel que fa referència a la museïtzació de les pintures romàniques.

Amb un torn de precs i preguntes es dona per acabada la sessió.







dimarts, 6 de febrer del 2018

(2018-02-05) Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó

El passat dilluns dia 5 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis
Catalans, tingué lloc la presentació de les Actes del Simposi Internacional “Les pedreres
medievals a la Corona d’Aragó” del qual Amics de l’Art Romànic (AAR) en fou l’entitat
organitzadora.

Començà l’acte el Dr. Joan Valero qui comentà les dues línies d’actuació cabdals d’AAR: la
investigació i la divulgació.

A continuació, la presidenta de l’entitat, la Dra. Francesca Español, donà la benvinguda als
assistents i presentà el Dr. Jordi López encarregat de la xerrada.

El Dr. López donà les gràcies a AAR per haver-lo convidat, felicità l’entitat per haver posat en
valor un tema tan poc conegut i estudiat com són les pedreres i dividí la presentació en dues
parts. En la primera comentà breument cadascun dels articles que formen les actes tot
remarcant que el conjunt d’escrits permet una visió de les pedreres des de vessants molt
diferents i que es complementen.La segona part serví per presentar diferents pedreres
tarragonines (el Mèdol és la més coneguda però no l’única existent), des d’on i com s’havien
transportat, quina utilitat se’ls havia donat i les diferents reutilitzacions que aquests blocs de
pedra havien tingut al llarg dels segles.

Amb un torn de precs i preguntes es dona per acabada la sessió.