dilluns, 27 de març del 2017

[2017-03-25] - «Visita matinal al Museu Frederic Marès».

El passat dissabte 25 de març de 2017 va tenir lloc la «Visita matinal al Museu Frederic Marès». L’activitat va començar al pati del Museu on la Dra. Francesca Español ens va fer una introducció sobre la història de l’edifici des dels seus inicis, com a jardí el Palau Reial Major, fins a l’actualitat com a seu del Museu Marés, on es conserven les col·leccions que reuní el seu fundador, l'escultor Frederic Marès (1893-1991).
L’any 1946, gràcies a un acord entre l’escultor i l’Ajuntament de Barcelona: ell va cedir tota la seva col·lecció (inclosa l’obra pròpia) a la ciutat i l’Ajuntament , a canvi, va cedir un edifici per poder exposar la seva àmplia col·lecció, en una part, i com a residència Marés fins la seva mort. 
Al llarg de la vista es van comentar uns seguit de peces seleccionades indicant d’on provenien, què simbolitzaven, quina finalitat tenien i amb què estaven relacionades. S’ha fet esment especial dels materials que s’havien emprat per realitzar-les i el perquè de la tria d’aquest material i d’on provenia. 
Dins de l’art medieval, entre d’altres peces, es van poder veure un sarcòfag paleocristià de marbre i altres obres dins del context del romànic, com un fragment de la portada desapareguda de Sant Pere de Rodes, diferents imatges de la Verge amb el Nen i davallaments no complets. D’època gòtica es van comentar un políptic, imatges de la Verge i el Nen, un Sant Cristòfol molt especial que transporta persones a la cintura, i diverses pintures, com per exemple les de Jaume Huguet i Gonçal Peris. Pel que fa a les escultures, van ser interessants les obrades en fusta per Alejo de Vahía, ja del SXVI, amb les quals es va concloure la visita.

diumenge, 26 de març del 2017

[2017-03-13] - Acte institucional d'obertura de l'Any Puig i Cadafalch

El passat dilluns 13 de març de 2017 va tenir lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, l’acte institucional de l’any Puig i Cadafalch. L'acte es va obrir amb la intervenció del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya i el parlament institucional de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura. 
A continuació es va projectar el vídeo commemoratiu de l’Any Puig i Cadafalch amb la lectura de textos polítics i periodístics de l’autor, que us adjuntem l’enllaç al final d’aquesta crònica per poder-lo veure. Posteriorment, el professor d'història contemporània i president de l'Ateneu Barcelonès, el Sr. Jordi Casassas va glossar la figura de Puig i Cadafalch abans de que intervinguessin els comissaris de la commemoració, el Sr. Eduard Riu-Barrera i la Sra. Mireia Freixa. 

La cloenda de l’acte va anar a càrrec del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya. 
Per part de la nostra entitat hi van ser convidats la Dra. Francesca Español i el Dr. Joaquim Graupera, presidenta i secretari de la nostra entitat. 
L’Any Puig i Cadafalch commemora el 150è aniversari del seu naixement i els 100 anys com a president de la Mancomunitat de Catalunya. Està organitzat pel Departament de Cultura, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i pels ajuntaments de Barcelona, Mataró i Montblanc. 
L’acte va comptar també amb la presència de la besnéta de Puig i Cadafalch, Núria Riera i molts representants de diverses entitats que col·laboren i fan possible l’atapeït programa de l’Any. 
Amics de l’Art Romànic ha col·laborat amb l’organització del XXXI Cicle de conferències dedicada a ell amb el títol “Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador i l’arquitecte”. Cicle que va tenir lloc entre el 9 de gener i 13 de febrer de 2017.

Per a més informació:
Aspecte del Saló de Sant Jordi durant l'acte [Fotografia.J.Graupera]
Obertura de l'acte per part M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya  [Fotografia.J.Graupera]
el parlament institucional de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura  [Fotografia.J.Graupera]
Parlament del professor d'història contemporània i president de l'Ateneu Barcelonès, el Sr. Jordi Casassas  [Fotografia.J.Graupera] 
Parlament del comissari de la commemoració, el Sr. Eduard Riu-Barrera  [Fotografia.J.Graupera].
Parlament de la comissària de la commemoració, la Sra. Mireia Freixa.[Fotografia.J.Graupera].
Parlament del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya  [Fotografia.J.Graupera]
Les autoritats participants en l'acte i la besnéta de Puig i Cadafalch sota el bust instal·lat al Palau [Fotografia.Govern.cat-Nota de premsa]

Pàgina web de l'Any Puig i Cdafalch on es mostra la informació del Cicle organitzzat per AAR-IEV.

dimecres, 22 de març del 2017

[2017-03-13] - Conferència «La conservació-restauració del Brodat de la Creació de la catedral de Girona» a càrrec de Maite Toneu, María Luz Morata i Carme Masdeu.

El passat 13 de març de 2017, a les 19.00 hores, va tenir llloc la conferència del cicle Romànic a l’abast «La conservació-restauració del Brodat de la Creació de la catedral de Girona», a càrrec de Maite Toneu, María Luz Morata i Carme Masdeu. Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). L'acte va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona).

diumenge, 19 de març del 2017

[2017-03-11] - «Sortida a Tortosa: Visita de la catedral gòtica, del museu capitular i del palau episcopal. Museu Municipal»

El passat dissabte 11 de març de 2017 es va organitzar la «Sortida a Tortosa: Visita de la catedral gòtica, del museu capitular i del palau episcopal. Museu Municipal». La visita va estar comentada per la Dra. Francesca Español, presidenta d'Amics de l'Art Romànic; i el Sr. Joan Hilari  Muñoz i la Sra. Rosa Maria Martin Ros, sots presidenta de l'entitat van explicar el  Museu Tresor de la Catedral.
La catedral de Tortosa està sota l'advocació de Santa Maria, i es situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre. L'actual edifici és gòtic de l'any 1347 i va ser edificat sobre un anterior romànic; fou consagrat per primera vegada el 1441. Les obres van anar continuant fins a arribar a la façana barroca acabada el 1757. Les excavacions arqueològiques, han fet palès que aproximadament en aquest mateix lloc hi havia hagut el fòrum romà.
El Tresor catedralici conserva una gran quantitat d'objectes litúrgics, d'orfebreria i de fons documentals en el seu Arxiu Capitular, així com una important documentació relativa a la Mare de Déu de la Cinta. Al desembre de 2007 la Catedral de Santa Maria va obrir al públic una exposició permanent on s'exhibeixen diverses peces artístiques de gran valor.
Agraïm les fotografies dels socis de l'entitat Carles Pardo i Isabel Pastor.

dissabte, 18 de març del 2017

[2017-03-06] - Conferència «Remembranza Luna y fama Mendoza. Arte y arquitectura de la capilla de Santiago en la catedral de Toledo» a càrrec de la Dra. Matilde Miquel.


El passat 6 de març de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc, a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), la conferència del cicle Gòtic a l’abast «Remembranza Luna y fama Mendoza. Arte y arquitectura de la capilla de Santiago en la catedral de Toledo» a càrrec de la Dra. Matilde Miquel. 
La professora Matilde Miquel és Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de València amb Premi Extraordinari (2001, núm. 1), el 2006 es doctora per la mateixa universitat, en la modalitat de Doctorat Europeu, aconseguint el premi extraordinari de doctorat. La seva tesi doctoral: Tallers i mercat de pintura a València (1370-1430), dirigida pels doctors Amadeo Serra Desfilis i Miguel Falomir Faus, va ser publicada sota el títol: Retaules, prestigi i diners. Tallers i Mercat de pintura a la València del gòtic Internacional (Universitat de València, València, 2008). Des de 2009 és professora del departament d'Història de l'Art I (Medieval) de la Universidad Complutense de Madrid.
Aquesta capella funerària va ser construïda entre 1435 i 1440 per Hanequin de Brussel·les i costejada pel condestable Álvaro de Lluna, favorit de Joan II que després de caure en desgràcia, va ser decapitat el 1453. Ocupa tres trams de la girola exterior i està realitzada en estil gòtic toledà amb volta de nervadura estrellada. Al centre de la capella hi han els sepulcres d' Álvaro de Lluna i Juana Pimentel, la seva dona, que gràcies a ella va poder acabar-se. Altres enterraments de destacats familiars ocupen els laterals com (d'esquerra a dreta) els de Juan de Cerezuela (†1442) i Pedro de Luna (†1404), Arquebisbes de Toledo, i Juan de Lluna i Álvaro, fill i pare del Conestable respectivament. El retaule gòtic del fons va ser encàrrec de Maria de Luna en 1488, amb les traces de Pedro Gumiel, amb escultures i predel·la de Juan de Segòvia i pintures del Mestre de Sant Ildefons i Sancho de Zamora. En els angles de la capella diverses escultures de sants tallades per Mariano Salvatierra a 1791.
[Fotografies Francesca Español]


divendres, 10 de març del 2017

[2017-02-27] - Presentació de la publicació «Romanesque Cathedrals in Mediterranean Europe» a càrrec del Dr. Marc Sureda, Dr. Gerardo Boto i la Dra. Esther Lozano.


El dilluns 27 de febrer, a les 19,00 h a la sala Pere i Joan Coromines, va tenir lloc la presentació del llibre Romanesque Cathedrals in Mediterranean Europe. Architecture, Ritual and Urban Context. Turnhout: Brepols Publishers, 2016. (Architectura Medii Aevi, 7)», a càrrec dels doctors Gerardo Boto i Marc Sureda i la doctora Esther Lozano, membres integrants del Grup de Recerca Templa.
Es tracta d’un volum que explora l’arquitectura i la configuració de les catedrals romàniques europees, especialment de l’àmbit mediterrani, prestant una atenció especial als rituals litúrgics, el mobiliari, la iconografía i el context urbà.
Va començar la presentació Gerardo Boto (coeditor del volum, juntament amb Justin Kroesen) exposant les línies mestres del llibre i els elements més significatius dels treballs presentats. A continuació, Marc Sureda i Esther Lozano es van centrat més en les pròpies aportacions. 

El contingut del volum és el següent:  
Gerardo Boto Varela, Justin Kroesen: Romanesque Cathedrals in Mediterranean Europe: Balance and Perspectives  
Shaping Cathedrals in the Pre-Romanesque Era
  • Beat Brenk: The Cathedrals of Early Medieval Italy: The Impact of the Cult of the Saints and the Liturgy on Italian Cathedrals from 300 to 1200
  • Jean-Pierre Caillet: French Cathedrals around the Year 1000: Forms and Functions, Antecedents, and Future
Building Romanesque Cathedrals on Older Substrates
  • Matthias Untermann: Between ‘Church Families’ and Monumental Architecture: German Eleventh-Century Cathedrals and Mediterranean Traditions
  • Mauro Cortelazzo, Renato Perinetti: Aosta Cathedral from Bishop Anselm’s Project to the Romanesque Church, 998‒1200
  • Gerardo Boto Varela: Inter primas Hispaniarum urbes, Tarraconensis sedis insignissima: Morphogenesis and Spatial Organisation of Tarragona Cathedral (1150‒1225)
Romanesque Cathedrals in Urban Contexts
  • Quitterie Cazes: The Cathedral of Toulouse (1070‒1120): An Ecclesiastical, Political, and Artistic Manifesto
  • Saverio Lomartire: The Renovation of Northern Italian Cathedrals during the Eleventh and Twelfth Centuries: The State of Current Research and Some Unanswered Questions
  • Xavier Barral I Altet: Medieval Cathedral Architecture as an Episcopal Instrument of Ideology and Urban Policy: The Example of Venice
  • Javier Martínez De Aguirre: The Architecture of Jaca Cathedral: The Project and its Impact
  • Jorge [Manuel De Oliveira] Rodrigues: The Portuguese Cathedrals and the Birth of a Kingdom: Braga, Oporto, Coimbra, and the Historical Arrival at Lisbon — Capital City and Shrine of St Vincent
Liturgical Layout and Spatial Organization
  • Michele Bacci: The Mise-en-Scène of the Holy in the Lateran Church in the Eleventh and Twelfth Centuries
  • Elisabetta Scirocco: Liturgical Installations in the Cathedral of Salerno: The Double Ambo in its Regional Context between Sicilian Models and Local Liturgy
  • Marc Sureda I Jubany: Romanesque Cathedrals in Catalonia as Liturgical Systems: A Functional and Symbolical Approach to the Cathedrals of Vic, Girona, and Tarragona (Eleventh‒Fourteenth Centuries)
Visual Discourses and Iconogaphic Programmes
  • Francesc Fité I Llevot: New Interpretation of the Thirteenth-Century Capitals of the Ancient Cathedral of Lleida (‘Seu Vella’)
  • Peter K. Klein: The Iconography of the Cloister of Gerona Cathedral and the Functionalist Interpretation of Romanesque Historiated Cloisters: Possibilities and Limitations
  • Marta Serrano Coll, Esther Lozano López: The Cloistral Sculpture at La Seu d’Urgell and the Problem of its Visual Repertoire