dimecres, 22 de febrer del 2017

[2017-02-18] - «Sortida: El Museu municipal Vicenç Ros de Martorell (Baix Llobregat)»

El passat dissabte 18 de febrer de 2017 va tenir lloc la visita matinal «El Museu municipal Vicenç Ros de Martorell (Baix Llobregat).
La sortida va girar al voltant de la creació per part de Francesc Santacana i del seu net d’una col·lecció d’art antic, l’any 1876, a la seva casa pairal (Museu L’Enrajolada). Al llarg de la visita es van visitar una gran part de les peces que va anar recollint al llarg de la seva vida a partir dels enderrocs de cases benestants, esglésies, convents, etc. La majoria d’elles estat exposades seguint la idea original de qui les va “rescatar de l’oblit” (segons paraules de la seva família). Així hem pogut veure rajoles del segle XV (mostra importantíssima reconeguda a nivell internacional), mobiliari del segle XVII i diversos quadres dels quals se sap l’autor però que no estan signats perquè eren “regals dels amics” (Lluis Rigalt i Claudi Lorenzale, entre d’altres). La visita també va servir per veure com estava constituïda una casa benestant de l’època.
Vicenç Ros, germà de llet del net de Francesc Santacana, fundà el Museu que porta el seu nom. També era col·leccionista i va adquirir les seves obres a partir d’adquisicions en antiquaris d’arreu del món. Va instal·lar la seva col·lecció en l’antic convent dels caputxins de Martorell (S. XVII). Quan fou abandonat, l’espai del convent es dividí en dues parts: una escola pública (l’escola Els Convents, obra de Josep Lluís Sert) i la resta de l’espai és on està instal·lat el museu que es correspon amb l’antiga capella perfectament remodelada.
D’època gòtica hi vàrem poder trobar paviments, osseres procedents de Girona, capitells i fragments de retaules. La ceràmica és la part més important per la quantitat i qualitat. En ell hi podem trobar aixovars de ceràmica de Manises, plafons de rajols de sants, de cacera i, el més destacat, les rajoles de l’escena de La Batalla dels Gats i Les Rates. Aquest plafó representa l’episodi de la Guerra dels Segadors referent al setge de la ciutat de Perpinyà i Cotlliure per part de les tropes franceses i catalanes de Lluís XIII sobre les castellanes. Dóna la circumstància de que aquesta peça acabava de retornar del l’exposició del Museu del Disseny “D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura”). També vàrem visitar la part de serveis del covent (l’antiga cisterna, celler, magatzems, etc.).


diumenge, 19 de febrer del 2017

[2017-02-13] – Conferència «El primer romànic com a projecte europeu de Josep Puig i Cadafalch en temps d’entreguerres» a càrrec del Sr. Eduard Riu-Barrera.

El passat dilluns 13 de febrer de 2017 va tenir lloc, a la sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, la última de les conferències del XXXI Cicle de conferències dins el marc del Centenari Josep Puig i Cadafalch «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte». Aquesta va anar a càrrec del Sr. Eduard Riu-Barrera, Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, amb el títol «El primer romànic com a projecte europeu de Josep Puig i Cadafalch en temps d’entreguerres».
Eduard Riu-Barrera va situar  el temps en que Josep Puig i Cadafalch va bastir la seva teoria sobre l’origen del primer art romànic entre  els anys 1918-1939. El seu discurs es va centrar en com Puig va articular una arquitectura moderna reformulant diversos estil històrics tot replantejant l’art local  per bastir un art global. Aquest projecte li va permetre fer una mirada a Europa amb un projecte cosmopolita que no va ser entès per la historiografia espanyola. Segons Riu-Barrera hom ha d’entendre la creació de l’IEC com una forma de superar aquests límits acadèmics imposats per la historiografia espanyola i establir els propis criteris científics, amb aquesta institució com a eina.
En temps de Puig, aquesta visió va ser durament criticada per Eugeni d’Ors. Des de La Veu de Catalunya, el portaveu del catalanisme polític conservador, i a través del "Glosari", la columna periodística més influent del segle passat, Ors, convertit en Xènius, va redactar una sèrie d’articles d'expressió personal, contra aquesta visió de Puig el 1911. Per altra banda, aquestes teories europeistes van tenir la seva continuïtat amb l’obra de l’arquitecte Marià Rubió i Tudurí (1896 - 1962) publicades en el llibre Catalunya amb Europa (1932).
Riu-Barrera es va dedicar també a repassar com la historiografia catalana actual havia tractat aquesta teoria europeista de Puig . Aquesta recerca es va iniciar amb els treballs de Ramon Grau i Marina López, publicats a Ictineu. Diccionari de les ciències i les arts als Països Catalans (1979), i també en diversos articles publicats per Xavier Barral i Olivier Poisson.
Presentació de la conferència i cloenda del curs a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR-IEC.
El Sr. Eduard Riu-Barrera en un moment de la seva intervenció
Públic assistent a la xerrada

dissabte, 11 de febrer del 2017

[2017-02-06] – Conferència «L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents» a càrrec del Dr. Joaquim Graupera

El passat dilluns 6 de febrer de 2017, a les 19.00 hores, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la conferència «L’etapa formativa de Puig I Cadafalch. Idees i referents» a càrrec del Dr. Joaquim Graupera membre de la Junta d’AAR i professor associat de la Universitat de Barcelona.
La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) és una figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà. La majoria d’aquests camps pel Dr. Graupera estaven al servei d’una idea comú que es la recuperació nacional de Catalunya. Al llarg de la xerrada va anar desgranant quins van ser les persones i els ambients que va freqüentar de jove i que el portaren cap aquesta concepció.
Una de les influències inicials del jove Puig, en aquests sentit, es troben en l’àmbit local, concretament amb els seus professors de l’Escola Pia de Mataró en els seus primers anys d’estudiant. Per altra banda, el fet de formar part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa  va fer que rebés també la influència d’altres integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer, Terenci Thos i Codina, entre altres. Amb l’Associació va viure directament les obres de restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el país.

Els estudis d’arquitectura a la universitat el van posar en contacte també amb les novetats que venien de França, pel que fa a la restauració d’obres medievals per mitjà de dos professors que l’influenciaren moltíssim com ell va reconèixer : Elies Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Els treballs de Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (1814 –1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont (1801 – 1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà de Elies Rogent. Caumont havia publicat  un manual per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen, 1830-41). En aquest volum mostrava com l’observació dels monuments medievals se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueologia cristiana (1867) i la posterior de Josep Gudiol, Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902).
Dins l’obra de Puig i Cadafalch, també podem seguir una influència de l’École de Chartes de la qual Puig va agafar com a models els estudis de Jean-Auguste Brutails (1859− 1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser publicats entre el 1892-1893 i en català el 1901.
En el seu mètode de treball hi podem rastrejar la influència de les associacions excursionistes i del mateix Rogent en la necessitat de visitar “in situ” els monuments. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va sortir el 30 d’agost de 1907.

dimecres, 1 de febrer del 2017

[2017-01-30] – Conferència «L’estela de Josep Puig i Cadafalch en la interpretació del romànic català» a càrrec de la Dra. Raquel Lacuesta

El passat dilluns 30 de gener de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc la conferència «L’estela de Josep Puig i Cadafalch en la interpretació del romànic català» a càrrec de la Dra. Raquel Lacuesta, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. L’acte, que es va desenvolupar a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), va ser presentada pel vocal de l’entitat l Dr. Joan Valero.
La Dra. Raquel Lacuesta és una historiadora de l'art per la Universitat de Barcelona (1973), bé que estudià part de la carrera a la Universidad Complutense de Madrid. Doctorada en història de l'art (1998) a la UB, on també es llicencià en filosofia i ciències de l'educació (1987). La seva tesi doctoral va ser «El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra. 1915-1981» (Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, 1998, publicada el 2000 amb el títol Restauración monumental en Cataluña. Siglos XIX y XX). El 1985 entrà al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, on el 1996 esdevingué cap de la Secció Tècnica d'Investigació, Documentació i Difusió del mateix servei, ara denominat “de Patrimoni Arquitectònic Local”, i la Secció, d'Investigació, Catalogació i Difusió.

La Dra. Laquesta s’endinsà en el s.XIX per argumentar l’ambient cultural i les idees de restauració que formaren la personalitat de Puig i Cadafalch com arquitecte. Les novetats que venien de França en aquest tema a mans de Víctor Hugo, Viollet-le-Duc i altres, arribaren a Barcelona amb la nova Facultat d’Arquitectes l’any 1878. Professors de la facultat com Elies Rogent, Domènech i Montaner i altres, varen modelar la personalitat del jove Puig, les idees dels quals, van ser analitzades per la Dra. Lacuesta.
En una segona part de la xerrada, va repassar les novetats i aportacions importants que representaren els diferents intervencions de Puig en els edificis restaurats per ell. Aquest encapçalarà una actitud critica i revisionista sobre els criteris de restauració imposats per Elies Rogent : conservadorisme versus restauracionisme. Entre els edificis emblemàtics restaurats per Puig, que va anar analitzant durant la xerrada, trobem la catedral de la Seu d’Urgell, Sant Martí Sarroca, la catedral de Solsona, el monestir de Montserrat, el conjunt e Terrassa i la controvertida obertura de Via Laietana.

 
Públic assistent a la conferència
El Dr. Joan Valero presentant a la Dra. Lacuesta
La Dra. Raquel Lacuesta