diumenge, 24 de desembre del 2017

[2017-12- 18] –Conferència «El llarg camí d’una escultura gòtica perduda: de la devoció al mercat antiquari» a càrrec de la Dra Francesca Español



El passat dilluns 18 de desembre de 2017 va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «El llarg camíd’una escultura gòtica perduda: de la devoció al mercat antiquari» a càrrec de laDra.Francesca Español dins el cicle«Gòtic a l’abast».
Al llarg de la conferència va anar desgranant la història d’una imatge, la Mare de Déu de Valldossera, de la qual es va perdre el rastre durant la guerra civil espanyola (1936-1939) i ara s’ha pogut recuperar.
La història de la cerca té com a inici l’any 1997, en el moment en què la Dra. Español va presentar un article a la nostra revista Lambard sobre el ressò del taller de Rieux a Catalunya. En aquest article aplegava les peces que tenien a veure amb la producció d’un taller que va tenir la seva activitat a la zona de Midi francès. Un dels conjunts més importants que va realitzar aquest taller, i del qual rep el nom, és el conjunt escultòric que decorava la capella funerària del bisbe de Rieux, Jean Tissandier. Aquestes peces tenen uns trets formals molt particulars que permeten identificar-les amb aquest taller. L’aportació més important d’aquests artífexs va ser la creació d’un model d’imatge mariana que tingué un gran ressò a banda i banda dels Pirineus.
A la baixa edat mitjana, el fet de que el papat es trasllades a Avinyó, va multiplicar les diòcesis franceses per tal de promoure al càrrec bisbal membres de diverses cases nobiliars franceses que buscaven progrés social. La figura de Jean Tissandier s’ha d’entendre en aquest context. Va ser bisbe de Lodève (1322-1324) i després de Rieux (1324-1348). S’havia format al convent dels franciscans de Tolosa de Llenguadoc. Quan va morir es va voler enterrar en aquest convent on es va fer construir una capella funerària independent situada a la capçalera de l’església. Aquesta capella va ser aterrada durant la revolució francesa i en resten solament, de forma dispersa, les escultures de l’apostolat, diversos sants franciscans, altres imatges del donant i la Mare de Déu que la decoraven internament. Les peces estan conservades i repartides actualment als museus dels Agustins de Tolosa i al museu Bonnat de Baiona.
Com ja havia avançat la Dra. Español, el producte exitós d’aquest taller va ser la creació d’una imatge arquetípica de la Mare de Déu dempeus amb el nen que va tenir un ampli ressò. D’aquestes en resten algunes imatges identificatives disperses com la Mare de Déu de la Bonne-Nouvelle, la Mare de Déu de Luc-sur- Orbieu, la Mare de Déu d’Azille o la Mare de Déu de la catedral de Narbona per citar-ne algunes. A la banda sud del Pirineu, també s’han conservat mostres del ressò d’aquest model com la Mare de Déu de la catedral de Barcelona obrada per Pere Sanglada, el qual en el viatge a Flandes a comprar els roures per l’obra del cadirat del cor de la catedral, va tenir contacte amb aquesta tipologia de Verge passant per Tolosa. D’altres exemples en serien la Mare de Déu del Patrocini de Cardona, la Mare de Déu de Roncesvalles, entre altres.
A l’esmentat article de la revista Lambard, la Dra. Español entre les diferents peces que s’explicaven a partir de l’activitat d’aquest taller, n’hi havia una, la Mare de Déu de Valldossera, que esdevé la protagonista d’aquest conferència. La imatge era coneguda a partir d’una petita fotografia publicada en un treball de Francesc Blasi Vallespinosa «Santuarios marianos de la diòcesis de Tarragona» publicada els anys 30. Aquest llibre de Blasi tenia per objectiu inventariar els santuaris marians d’aquesta diòcesi i s’ emmarcava en un de més ambiciós sobre els santuaris marians a la península ibèrica. La fotografia, malgrat que no era de molta qualitat, permetia identificar en la imatge els trets identificatius de l’escola de Rieux: el rinxolat dels cabells de la imatge, la concepció de la Mare de Déu sense corona, el gust pel plegat de la roba «en cascada», entre altres elements iconogràfics i estilístics.
El santuari de Mare de Déu de Valldossera, d’on procedia la imatge, és el centre d’un veïnat que pertany al municipi de Querol a l’Alt Camp. Es tracta d’un santuari marià que apareix documentat des del segle XI i que, a partir del 1162, esdevé una quadra depenent de Santes Creus. Malgrat que hi ha poca documentació, a la baixa edat mitjana, les notícies conegudes ens testen una etapa d'esplendor del santuari amb la veneració de la imatge de la Verge a la qual se li atribuïen nombrosos miracles. A finals del s. XV un monjo de Santes Creus, Fra Joan Salvador (mort el 1509) va relatar la seva història, on ens equipara aquest santuari amb el de Montserrat en importància. El temple conservat actualment es va renovar en època moderna (1685) i no resta cap evidència coneguda de l’edifici medieval precedent.
Posteriorment en el temps, la Dra. Francesca Español, va veure una escultura gòtica en un antiquari a Barcelona que li sonava familiar. Al cap d’uns mesos, quan va identificar que aquella escultura era la Verge de Valldossera, l’antiquari ja se l’havia venuda. Seguint la pista de la venda, la va poder localitzar en mans d’un altre antiquari que li va permetre comparar la imatge amb les de les fotografies conservades per poder-ne fer la identificació. Aquesta no va ser gens fàcil ja que el foc de la crema del santuari del 1936 va transformar l’alabastre en guix i va deteriorar la qualitat original
de la peça. Malgrat tot es va poder identificar la peça com a original. La Dra. Español va culminar la conferència agraint a l’antiquari Albert Palau, present a la sala, que la volgués reposar al lloc original i la cedís altre cop a l’Arquebisbat de Tarragona. Entre el públic assistent a la conferència també es va comptar amb la presència de Mn. Antonio P. Martínez Subías delegat de Patrimoni Artístic i Documental i l´Art Sacre de l’Arquebisbat de Tarragona com a rebedor de la peça, fet que també va ser agraït per la Dra. Español.












dilluns, 11 de desembre del 2017

Comunicat dels directors i directores de la xarxa de Museus d'Art de Catalunya en relació al trasllat de les obres procedents de Sixena


Els directors i directores de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, en relació al litigi de les obres d’art procedents de Sixena manifestem el nostre desacord amb l’execució provisional dictada el passat 1 de desembre que obliga al retorn al Monestir de Sixena de 44 peces que formen part de la col·lecció del Museu de Lleida: diocesà i comarcal. Decisió que no ha tingut en compte les resolucions administratives dictades a l’empara del que estableix la Llei del Patrimoni Cultural Català, així com tampoc tots els informes de conservació que aconsellen no executar el trasllat fins que no hagi una sentència definitiva. Alhora lamentem que aquesta actuació es produeixi en un context marcat per l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució i per la provisionalitat definida per la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya per al dia 21 de desembre.
Estem convençuts de la legitimitat i legalitat de la compra dels objectes feta per la Generalitat i el Museu Nacional en el seu moment i, fruit d'aquest convenciment, donem suport al Museu de Lleida en defensa dels seus interessos i drets, i reivindiquem la bona gestió i conservació patrimonial efectuada.
Com a professionals del patrimoni ens preocupa que en aquesta operació de trasllat es posin en perill la integritat física d’algunes de les obres, tal i com els informes dels tècnics assenyalen, així com que no s’hagi dut a terme una planificació tècnica que garanteixi en tot moment la seva correcta preservació. Igualment volem assenyalar la manca de garanties a efectes de conservació que presenta l’espai que ha d’acollir les peces objectes del trasllat i que tampoc es garanteixi un veritable accés públic a aquest fons patrimonial en cas que aquest sigui finalment traslladat.
Així mateix, volem manifestar el nostre suport al Museu de Lleida en la defensa de la unitat de la seva col·lecció, així com el recolzament a totes les treballadores i treballadors del museu per la situació que estan patint i que afecta el desenvolupament quotidià de la seva feina, centrada en la protecció, conservació, documentació, estudi i difusió del patrimoni cultural que custodien.
Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, Sr. Jesús Navarro
Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, Sra. Mireia Rosich Museu d’Art de Girona, Sra. Carme Clusellas
Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Sr. Josep Giralt
Museu del Cau Ferrat de Sitges, Sra. Vinyet Panyella
Museu Frederic Marès de Barcelona, Sr. Josep M. Trullén
Museu de Valls, Sr. Jordi París
Museu d’Art de Cerdanyola, Sr. Txema Romero
Museu de la Garrotxa d’Olot, Sra. Montserrat Mallol
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Sr. Lluís Prat
Museu de l’Empordà de Figueres, Sr. Eduard Bech
Museu de Manresa, Sr. Francesc Vilà
Museu Episcopal de Vic, Sr. Josep M. Riba
Museu de Reus, Sr. Marc Ferran
Museu d’Art de Sabadell, Sra. Engràcia Torrella
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Sr. Pepe Serra 

(2017-11-27) "Nuevas aportaciones de la miniatura tolosana del siglo XIV: algunos manuscritos jurídicos desconocidos encontrados en la península ibérica" a càrrec de Maria Alessandra Bilottas, professora de la Universitat Nova de Lisboa








divendres, 17 de novembre del 2017

[2017-11- 11] - Visita matinal a Sant Pau del Camp a càrrec de Joaquim Graupera

El passat dissabte 11 de novembre de 2017 va tenir lloc una visita matinal a Sant Pau del Camp a càrrec
del Dr. Joaquim Graupera.
La visita que s’inicià a les 10 del matí va comptar amb la col·laboració de Jordi-Xavier Romero
historiador i coneixedor de la parròquia de Sant Pau.
No hi ha dades exactes sobre la data de construcció inicial. Segurament a l’indret hi havia una església
preromànica anterior. La primera parada del circuit de la visita va ser davant de la làpida trobada al
monestir ,corresponent a la tomba de Guifré -Borrell o Borrell I i Guifré II (987-911), a qui s'atribueix la
seva fundació. Aquest primer cenobi va ser destruït per les tropes d'Almansor, les quals el van
atacar fet que va provocar la seva destrucció i l’abandonament de la comunitat.
La següent parada de l’itinerari va ser l’església. L’any 1096 , Geribert Guitard i la seva muller
Rotlendis van dotar aquesta església per establir-hi una nova comunitat amb la categoria de
priorat depenen de Sant Cugat del Vallès. Per dificultats que desconeixem, la comunitat no
s’hi va establir fins el 1117. Actualment es celebren els 900 anys amb conferències, vetllades
musicals i diverses activitats. Precisament a l’altar Jordi-Xavier Romero ens va obsequiar amb
un fragment cantat de cant gregorià per fer-nos notar la sonoritat de l’església.
La visita va continuar pel claustre amb galeries amb 4 arcades per costat suportats per dobles
columnes i amb pilars massissos en els angles totalment innecessaris a nivell estructural. La
particularitat del mateix són les arcades trilobulades (O,N,S) i pentalobulades (E) amb
paral·lels a la cripta de Notre Dame du Port (Clermond Ferran a l’Auvernia).
La penúltima parada va ser ja a l’exterior a la façana. Aquesta possiblement va ser refeta a
finals del s.XII a principis del s. XIII. Presenta dos capitells corintis de marbre de l’antiguitat
tardana reaprofitats- VI-VII i una llinda amb inscripció que fa referencia a uns donadors però
no hi ha la data de realització. La façana es complementa amb un timpà amb representació de
la Traditio legis i la representació del Tetramorf.
La visita va acabar amb la observació de la perspectiva del conjunt des de l’exterior dels absis.








dimecres, 8 de novembre del 2017

Les pedreres de la Corona d'Aragó

Queda suspesa per raons d'impremta  la presentació de la publicació: "Les pedreres de la Corona d'Aragó" que s'havia de realitzar el dia 20 de novembre.

Aquesta presentació es trasllada  al  20 de desembre.

dimarts, 31 d’octubre del 2017

(2017-10- 30) Conferència Arqueologia industrial a través de l’edat mitjana: els molins" a càrrec del Dr. Francesc Roma


El passat dilluns 30 d’octubre de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la primera conferència del cicle Romànic a l’abast, corresponent al curs 2017-2018. 
La conferència tenia com a títol: “Arqueologia industrial a través de l’edat mitjana: els molins” i va ser impartida pel Dr. Francesc Roma del Patronat d’estudis Osonencs.
Per començar, el Dr. Roma va comentar que només parlaria dels aspectes tècnics dels molins i, concretament, dels molins fariners.
Inicià la xerrada explicant els diferents tipus de molins hidràulics que existien (tots ells basats en el  molí de mà neolític però aplicant la tecnologia per augmentar l’efectivitat i la producció). Així, es pot parlar de “molins romans” en els quals la roda impulsada per l’aigua i que mou tot el conjunt és vertical i de “molins àrabs” en els quals la roda és horitzontal. Cadascun d’ells presenta algunes variants més modernes que també van ser comentades.
En una primera part de la conferència, el Dr. Roma explicà les estructures constructives dels diferents tipus i quins eren els requisits aqüífers per moure’ls.
Un cop vist això, en una segona part, va comentar com es pot identificar a les lleres dels rius o rieres la presència d’aquests molins (pràcticament tots ells desapareguts). Relacionant els vestigis que es troben en les roques del riu, i que corresponen als encaixos de l’estructura del molí amb les peces que el composaven, es pot deduir en quins punts de la geografia hi havia aquestes instal·lacions.
A continuació es passà al torn de preguntes per part dels assistents.
Fou una conferència molt amena i que aportà als presents una nova manera d’acostar-se als vestigis arqueològics.






dijous, 19 d’octubre del 2017

(2017-10-16) Conferència " Monumenta. 25 anys d'història" a càrrec de Javier Gimeno Brió



El passat dilluns 16 d’octubre de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la conferència inaugural del curs 2017-2018 «Monumenta. 25 anys d’història» a càrrec del senyor Javier Gimeno Brió, actual president de l’Entitat, en motiu de la celebració del seu 25è aniversari.
El Sr. Gimeno dedicà la primera part de la seva intervenció a exposar què és Monumenta, quins són els objectius de l’associació, quin és el perfil de soci a qui va dirigida, i com s’estructura l’entitat que presideix.
Monumenta, Associació de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya (APCECC) va néixer l’any 1992 vinculada a Amigos de los Castillos. Actualment, l’associació és membre de la Union of European Historic Houses Associations (UEHHA).
Monumenta té com a objectiu promoure la conservació del Patrimoni privat de Catalunya, fomentar i facilitar-ne l’estudi i el coneixement, col·laborar amb el desenvolupament del turisme compromès, i treballar conjuntament amb les entitats i institucions públiques i privades de Catalunya.
L’entitat s’adreça a totes aquelles persones que conserven el patrimoni familiar de generacions antigues, a aquelles que l’han adquirit recentment, i en darrer terme, a les empreses que desitgen fer un ús comercial responsable del seu patrimoni.
A la segona part de la conferència, el Sr. Gimeno comentà, a tall d’exemple, el model de gestió dut a terme pels propietaris del Castell de Godmar de Badalona, documentat ja des del segle X, i habitat per la mateixa família des de l’any 1402. Finalitzada l’explicació, es donà pas al torn de preguntes dels assitents.







dilluns, 3 de juliol del 2017

[2017-05-28]- «Sortida final de curs 2016-2017: El romànic al Pirineu d’Osca»

El passat cap de setmana del 27 i 28 de maig de 2017 va tenir lloc la «Sortida final de curs 2016-2017: El romànic al Pirineu d’Osca». La sortida va tenir com a fil conductor el romànic de la Jacetania i els origens del comtat i regne d'Aragó. Al llarg del recorregut es va poder visitar el castell de Loarre, la catedral romànica, el sepulcre de Doña Sancha i una ruta per l'urbanisme medieval de Jaca, el monestir de San Juan de la Peña i Santa Cruz de la Serós. Els comentaris i explicacions de la visita van anar a càrrec de la Dra. Francesca Español i del Dr. Joaquim Graupera, membres de la Junta de l'Entitat.


diumenge, 14 de maig del 2017

[2017-05-07] - VIII Trobada dels AMICS DEL ROMÀNIC: El romànic del Berguedà

Una vuitantena de persones, arribades de les diferents associacions catalanes hem estat rebudes al Pavelló Suècia de Berga pels representants dels amfitrions (Amics de l’Art Romànic del Berguedà) que molt amablement ens han donat la benvinguda i desitjat un dia molt profitós, com sense dubte ha sigut.
A continuació el Sr. Jaume Farguell  ha fet una interessantíssima presentació del romànic del Berguedà on el riu Llobregat,  des del seu naixement a Castellar de n’Huc fins a deixar la comarca a Puig-reig, ha sigut el fil conductor de l’exposició.
Seguidament, la Sra. Montse Venturós, Alcaldessa de Berga, després de donar-nos també la benvinguda a la seva ciutat, ens ha desitjat  una molt bona feina en la trobada i ens ha convidat a tornar a Berga, i sens dubte ho farem, perquè com ella ha dit “sempre hi ha una bona raó per anar-hi”.
Durant la visita al santuari de la Mare de Déu de Queralt que s’aixeca en l’espai que antigament ocupava el Castell de Guillem de Berguedà, la Dra. M. Dolors Santandreu  ens ha explicat amb detall la història del santuari des dels seus orígens fins avui dia. Després de contemplar el paisatge imponent que des d’allà es domina, l’objectiu  ha sigut Santa Maria d’Avià, on la Dra. Santandreu ha continuat les explicacions, en aquest cas, de l’edifici i del frontal, peça destacada del romànic català que  actualment  es troba al MNAC i del qual hi ha una còpia a l’església.
Arribada l’hora hem compartit un dinar de germanor i, tot seguit hem fet una visita a l’església de Sant Joan de Berga amb les últimes explicacions de la Dra. Santandreu.

L’acte l’han clos el vicepresident dels AARB tot donant  les gràcies als assistents per la seva participació a la trobada, i la Dra. Francesca Español que ha pres la paraula per agrair la feina feta per l’organització i per posar de manifest l’interès de tot el que s’ha  vist durant la jornada. Finalment el president de l’associació del Bages  pren el testimoni de cara a l’organització de la trobada de l’any vinent, donant continuïtat a les Trobades. 

dimarts, 2 de maig del 2017

[2017-04-24] - Conferència «El tern de Ferran II de la Capella Reial de Granada» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros

El passat dilluns 24 d’abril de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona), la conferència del cicle Gòtic a l’abast «El tern de Ferran II de la Capella Reial de Granada» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros. Historiadora de l’art i sots presidenta d’AAR.

El Tern de la Capella Reial de Granada apareix documentada en el testament de Ferran II signat a Madrigalejo el 22 de gener de 1516 en què cita que el diposita a l’esmentada capella granadina per tal de que serveixi per a l’ús litúrgic de la mateixa. La capella s’havia començat a construir el 1505 per Enrique Egas en estil gòtic, intervenint també en la seva construcció Juan Gil d'Hontañón, Juan de Badajoz el Vell i Lorenzo Vázquez de Segòvia.A la mort dels dos monarques estava encara inacabada, fet que obligà a sebollir-los en el convent de Sant Francesc de Granada a la espera que les obres concloguessin.
El Tern apareix citat a la documentació a l'Arxiu de la Capella Reial de Granada amb diversos noms: tern de malla de vellut; tern xapat o tern blanc. Actualment el conjunt es troba repartit entre el Museu de la Capella Reial de Granada, i el Musée des Tissús de Lió on es conserva la capa pluvial.
El tern va ser encarregat, segons Rosa M. Martin i Ros entre el 1492 (Conquesta de Granada) i el 1504 (Inici de la construcció de la capella i any de la mort de la reina Isabel I de Castella i per tant Ferran deixa de ser rei de Castella i Lleó). Segons ella, també corrobora aquesta tesi el fet que a l’heràldica del Tern aparegui l’escut de Granada en el blasó dels RR.CC. El teixit del Tern és un vellut tallat, llavorat amb anellats a dues alçades, amb fons de tafetà compost i làmina metàl·lica. La decoració és d'ovals formats amb un conjunt de tiges gruixudes, carnoses, amb brots de fulles, agafats per corones per formar els rombes, en els quals alternen els diferents emblemes heràldics dels monarques: castells, lleons, barres, àguiles de Sicília i magranes de Granada.
Les parts brodades amb imaginaria (escapulari de la casulla i la capa, i capelló de la capa), ho són amb tècnica de brodat de pintura a l’agulla. Sedes policromes, aplicació de teixit de vellut i plaquetes metàl·liques . No es coneix actualment el taller que ho va obrar però s’hi poden observar diverses mans: un artífex de més qualitat devia fer la cara i altres de secundaris els altres elements. Una de les característiques singulars del conjunt són les plaques metàl·liques que li donen un cert relleu, elaborades en argent daurat, i que li han valgut el nom de “Terno blanco chapado” o “imagineria de bulto chapado”. Les dues dalmàtiques i el collarí tenen brodats diferents als targetons de les bocamànigues i dels faldons, així mateix en els “jabastros” que en forma de tirants recorren la part anterior i posterior; es tracta de brodat de sedes i fil metàl·lic amb molt de relleu, purament decoratiu.
La casulla, les dues dalmàtiques i un capelló són conservats al Museo de la Capilla Real de Granada. Van ser restaurats per l'Instituto Andaluz de Patrimoni, situat a Sevilla, de la Junta de Andalucia, el 1996. 
Rosa M. Martín i Ros es va entretenir més en la descripció iconogràfica de la capa pluvial conservada a Lió ja que ha estat estudiada per ella i publicada a MARTIN ROS, Rosa M., VALLANSOT, Odile, SCHOEFER, Marie “Lachape de la Capilla Real de Grénade au Musée des Tissus de Lyon”. Bulletin de liaison du Centre international d'étude des Textiles Anciens,núm.74, 1997, p. 108-133 (Estudis històrico-artístic, anàlisi del teixit i restauració de la capa). En aquesta hi ha 7 capelles amb iconografia de sants identificats per un filacteri i l’atribut que els identifica. A la central hi ha representada el Pare Etern i l’escapulari es troba dividit en dues parts. A la dreta hi ha Sant Joan Evangelista, Sant Andreu i Sant Jaume el Menor i a l’esquerrra hi ha Sant Pere, Sant Joan, Sant Bartomeu i Sant Jaume el Major. En el capelló hi ha representada l’ascensió de Crist envoltat dels apòstols.
El teixit del Tern, degut a les similituds s’ha comparat amb el "Frontal de Sixte IV" de la basílica de Sant Francesc d’Assís fet per Antonio Maloqui, teixidor de Florència. Aquest teixidor rebé encàrrecs del rei Ferran, i en no saber amb exactitud quins eren, alguns autors li han atribuït el teixit del Tern. Si no es tracta d'un d'aquests encàrrecs, el teixit pot ser fet a València, on el Gremi de Velluters va ser protegit pel rei i per semblances estilístiques amb altres teixits contemporanis.
La capa del Tern va ser venuda pel Capítol de la Capella Reial de Granada el 1870. El 1893 era a la Col·lecció Spitzer, a la venda de la qual el mateix any la va comprar el Musée des Tissus de Lió.


dissabte, 29 d’abril del 2017

[2017-04-10/13] - Sortida Setmana Santa «MONUMENTS MEDIEVALS A LA PROVENÇA».

Dilluns 10 al dijous 13 d’abril de 2017, a la Provença sota el títol de: «MONUMENTS MEDIEVALS A LA PROVENÇA».
Dilluns, dia 10: Sortida de Barcelona en direcció a Tarascó, Tarascon (en occità i en francès). Castell gòtic de Tarascó segle XV. Pont del Gard, Pont du Gard (en francès) aqüeducte romà construït entre els anys 40-70 dC. Poblet d’Usès (en occità), Uzès (en francès), antiga Catedral de sant Teodoric, construïda a partir de 1190, només resta original el campanar circular, la Torre Finestrella..
Dimarts, dia 11. Matí: Sant Romieg de Provença, Saint- Rémy - de - Provence (francès). Cenotafi dels Julis i Arc de Triomf, monuments de l'antiga ciutat romana de Glanum, origen de l'actual Sant Romieg de Provença. Monestir Sant Pau de Mausola, Monastère de Saint Paul de Mausole (francès), canònica que va tenir activitat entre el 1080 i 1317, posteriorment va ser ocupada per frares franciscans, que en van fer un hospital. Vincent van Gogh hi va estar de maig de 1889 a maig de 1890.
Tarda: Vilanova d'Avinyó, Vilanòva d'Avinhon (occità), Villeneuve-lès-Avignon (francès): Musée Pierre-de-Luxembourg, on es conserva el "Retaule de la Coronació de la Mare de Déu" d’Enguerrand Quarton. Cartoixa de Nostra Dama de la Vall de la Benedicció, Chartreuse Notre-Dame du- Val-de-Bénédiction (en francès) de Vilanova d'Avinyó. Capella de Sant Gabriel de Tarascó, segle XII, prop de Tarascó.

Dimecres, dia 12. Visita de la ciutat d’Avinyó i dels seus monuments: Palau dels Papes, segle XIV  i Musée du Petit Palais 
Dijous, dia 13. MATÍ: Abadia cistercenca de Nostra Dama de Senhanca (en occità), Abbayé de Notre-Dame de Sénanque (en francès), fundada el 1141 per monjos cistercencs i consagrada el 1178; des de 1988 hi viu una comunitat de monjos cistercencs. Avinyó i retorn a Barcelona.