.JPG)
El dilluns 15 de novembre de 2010, es va iniciar el cicle: L’art romànic a l’abast: els promotors amb la conferència Ermessenda de Carcassona, una comtessa formidable a càrrec del Dr. Antoni Pladevall i Font, a la Sala Pere i Joan Corominas de l’IEC, amb 41 assistents.
El Dr. Antoni Pladevall i Font, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i Delegat d’aquest a la filial Amics de l’Art Romànic, és un gran coneixedor de la figura de la comtessa Ermessenda de qui n’ha estudiat la documentació i en va publicar el treball: Ermessenda de Carcassona, Girona i Osona. Esbós biogràfic en el mil·lenari del seu naixement, publicat per l’IEC, l’any 1975.
Ermessenda de Carcassona va néixer cap al 1075, filla de Roger I de Comminges, comte de Carcassona, i d’Adelaida de Gévaudan. Es va casar el 992 amb l’hereu del comtat de Barcelona, Ramon Borrell, qui esdevingué comte de Barcelona el mateix any.
Des del 993 la seva signatura apareix en els documents al costat de la del comte Ramon Borrell. Participà amb el comte en el govern, en la presidència de les assemblees i tribunals i el va acompanyar a la guerra. Ambdós estaven molt units, i, pel seu caràcter, sembla que era la comtessa qui portava la iniciativa fins i tot en els afers del govern. El Dr. Pladevall va afirmar que ella va ser veritablement la primera comtessa de Barcelona, la primera dona important de la casa comtal barcelonina. Molt culta, refinà la cort i es féu admirar per tothom. Un document de 1003 s’hi refereix com a venussisima (molt bella). Durant aquest període es va començar a encunyar moneda al comtat de Barcelona
L’any 1010, Ermessenda va acompanyar el comte Ramon Borrell, que, en coalició amb els comtes d’Urgell i d’Empúries, reclutà un exèrcit per atacar Còrdova, aprofitant les lluites internes del Califat. El resultat econòmic de l’expedició va ser molt bo per a la Casa de Barcelona. De Còrdova va portar la comtessa els camafeus que es conserven al Tresor de la Catedral de Girona, en un dels quals hi ha gravat el seu nom: Ermessendis. L’any 1016 també va acompanyar el seu marit a Lleida, a lluitar contra els musulmans. En terres de Lleida van pactar el casament del seu fill, Berenguer Ramon, nascut el 1009, amb la filla del comte de Castella, Sança.
L’any 1017, en morir Ramon Borrell, Ermessenda governà com a regent del seu fill de vuit anys. Es va rodejar d’un consell format per nobles de la seva confiança, l’abat Oliba, bisbe de Vic i cosí llunyà seu; Gombau de Besora, conseller que va ser per ella com un primer ministre; Bernat Amat d’Orís, el primer senescal de la cort comtal; el seu germà, el bisbe Pere de Carcassona, i el bisbe Deodat de Barcelona. Durant la regència d’Ermessenda es va iniciar l’ús del cognom al comtat de Barcelona. El comte Berenguer Ramon I va voler, el 1019, iniciar el seu govern sol, això comportà el començament de dissensions amb Ermessenda, qui no va deixar la regència fins el 1023; malgrat els problemes els documents dels anys 1019 a 1023 foren signats sempre per mare i fill. En deixar la regència, Ermessenda es va reservar terres del comtat d’Osona.
En morir Berenguer Ramon I, el 1035, deixà els seus territoris repartits entre els seus fills i el comtat de Barcelona al gran, Ramon Berenguer I, la comtessa exercí la regència del seu nét. Durant la seva segona regència signà la consagració de la catedral de Vic. Ermessenda tractà de defensar el poder de la Casa Comtal de Barcelona en front del feudalisme cada vegada més estès i fort entre els nobles catalans. El 1041, el poder efectiu passà al seu nét i ella va quedar-se el senyoriu dels comtats de Girona i Osona.
El 1046 va morir l’abat Oliba, el gran conseller d’Ermesenda, qui, l’any següent, aconseguí el bisbat de Vic per a un parent llunyà seu, Guillem de Balsareny. El 1049, es va retirar a Girona, al costat del seu germà, el bisbe Pere Roger de Carcassona. L’any següent, en morir el seu germà, passà a residir al comtat d’Osona. Les relacions amb el seu nét no foren mai massa cordials; el 1056, arran del casament de Ramon Berenguer amb Almodis de la Marca, va aconseguir que el papa Víctor II excomuniqués ambdós.
El 27 de setembre de 1057, va dictar el seu testament, on va fer deixes per a la catedral de Girona, per a la creació d’una casa de retir per als canonges i sacerdots vells. També va fer importants donacions al papa i a les esglésies de la ciutat de Roma
El 26 de juliol de 1058, va fer un codicil al testament, on a part d’altres donacions va ordenar deixes als homes que, un cop morta, la portessin a enterrar a la catedral de Girona.
Va morir a Osona el 1059 i va ser enterrada a la catedral de Girona.
Va fundar diferents monestirs, com el femení de Sant Feliu de Girona i el masculí de Sant Feliu de Guíxols. Subvencionà moltes de les obres de la catedral romànica de Girona.
El Dr. Pladevall va fer especial esment de la contemporaneïtat de l’arribada del romànic a Catalunya durant la vida d’Ermessenda de Carcassona. L’abat Oliba, gran conseller de la comtessa, portà el romànic a Catalunya, va dir el Dr. Pladevall tot seguint i recordant el seu mestre, el Dr. Eduard Junyent. El 1019, es decidí fundar la col·legiata de Cardona. El 1022, es consagrà el monestir de Sant Pere de Rodes. El 1038 la mateixa Ermessenda va signar l’acta de consagració de la catedral de Vic. La catedral romànica de Girona va rebre ajuts monetaris de las comtessa.
El Dr. Pladevall va cloure la seva conferència fent especial esment de la gran importància de la comtessa Ermessenda de Carcassona en la història de Catalunya.
