divendres, 20 de gener de 2017

[2017-01-16] - Conferència «Influència intel·lectual i professional de Puig i Cadafalch en la trajectòria de l’arquitecte Josep Danés» a càrrec del Dr. Joaquím M. Puigvert.

El passat dilluns 16 de gener va tenir lloc, a la sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, la segona de les conferències del XXXI Cicle de conferències dins el marc del Centenari Josep Puig i Cadafalch «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte». Aquesta va anar a càrrec del Dr. Joaquím M. Puigvert de la Universitat de Girona amb el títol «Influència intel·lectual i professional de Puig i Cadafalch en la trajectòria de l’arquitecte Josep Danés».
El Dr. Joaquim Ma. Puigverd ha estat un profund coneixedor de la figura de l’arquitecte Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), del qual ha publicat diversos articles i monografies. A tall d’exemple : Puigvert, J. M (ed.) (2003). Josep Danés i Torras, arquitecte. Una biografia professional. Olot: Ajuntament d'Olot o bé Puigvert, J. M. (2008). Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics. Barcelona: Publicacions de l’ Abadia de Montserrat.
A llarg de la conferència, com es pot deduir pel títol, va analitzar de forma detallada la influència que Puig i Cadafalch va exercir en l’obra de Danés. Malgrat que aquest és un arquitecte més jove que Puig – de segona generació – va patir la seva influència, no en qualitat de mestre deixeble, sinó com a col·lega de professió. Segons Puigverd, Puig va signar diverses recomanacions dins la promoció professional del jove Danés, el qual també va treballar amb ell com a delineant en la seva etapa d’estudiant (1915-1917). Segons el Dr Puigverd però, el lloc en que els dos van entrar més en contacte, va ser a través de Centre Excursionista de Catalunya.
Com arquitecte Danés va ser noucentista, però forma part d’aquesta corrent del regionalisme arquitectònic, i concep una arquitectura relacionada amb el paisatge irrespectuosa dels materials i tècniques constructives de la zona. Si analitzem algunes obres de Danés, es van caracteritzar per una recuperació de l’art medieval amb unes formes més senzilles i  pures que Puig, que ho realitzava amb una decoració més exuberant. Aquestes característiques queden paleses perfectament  en el Santuari de Núria (1928-55) o en l'església parroquial de Santa Maria de Ribes de Freser (1940-45) per citar-ne alguns exemples.
Tots dos també van compartir una mateixa metodologia científica de treball. A banda d’arquitectes també son investigadors de l’art. Dos anys després d'haver finalitzat la carrera, el 1919, es va publicar en forma de monografia el treball premiat sobre la masia catalana al concurs del CEC de 1914 sobre la masia catalana; en 1924 se li va encarregar la codirecció de l 'Estudi de la Masia Catalana, un gran projecte de recerca finançat pel científic i mecenes Rafael Patxot (1872-1964).  Però la principal aportació de Danès a l'estudi de la masia es va produir el 1931, després d'haver madurat les seves investigacions juvenils, va rebutjar les teories de Puig sobre els suposats orígens de la masia en les villae romanes, i va posar especial èmfasi en destacar les constants invariables de la masia d'estructura clàssica (un terme seu) dels segles XVI-XIX.
A part del mestratge com arquitecte, el doctor Puigverd també va detectar una concepció semblant a nivell urbanístic entre Puig I Danés. Tots dos esdevenen crítics de la monotonia de la trama urbana regular d’Ildefons Cerdà. Aquesta concepció crítica es va veure en les obres de reforma de la Via Laietana que tenien una concepció rupturista de la uniformització de Cerdà.
Públic assistent a la conferència
Presentació a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR
El Dr. Joaquim Ma. Puigverd durant la conferència.

dissabte, 14 de gener de 2017

[2017-01-09] – Conferència de la Dra. Milagros Guardia : «Josep Puig i Cadafalch i la recuperació de la pintura monumental romànica».

El passat 9 de gener de 2017, va tenir lloc  l’obertura del XXXI Cicle de conferències d’Amics de l’Art Romànic que porta el títol de «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador i de l’arquitecte» , dins el marc del Centenari  Josep Puig i Cadafalch.
La presentació va anar a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta de l’entitat, la qual desprès de glosar el contingut del cicle, va presentar a la primera de les conferenciants.
La primera sessió amb el títol «Josep Puig i Cadafalch i la recuperació de la pintura monumental romànica» va anar a càrrec de la Dra. Milagros Guardia Pons de la Universitat de Barcelona i va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.
Al llarg de la seva exposició la Dra. Guàrdia va glossar la forma en que Puig i Cadafalch va tractar els temes relacionats amb la pintura romànica dins el seu corpus historiogràfic. Les primes obres de Puig amb les quals fa referència a temes de pintura es poden trobar a la Historia General del Arte : escrita e ilustrada en vista de los monumentos y de la mejores obras publicadas hasta el día  sota la direcció de Lluis Domènech i Montaner i del propi Puig i Cadafalch, publicada el 1901. La Dra. Milagors Guràdia va rastrejar la influència en els seus escrits d’obres anteriors com les de La peinture décorative en France du XIe au XVIe siècle de P.Gélis-Didot, i H. Lafillée (Paris, 1889); Études sur l’histoire romaine de Prosper Mérimée (1845) i l’extensa obra de Viollet-le-Duc. D’aquestes diverses influències en destacà la forma d’il·lustrar els llibres amb calcs i reproduccions acolorides de les pintures romàniques. Aquestes, malgrat que en alguns cas no són exactes, representen un veritable testimoni de l’estat de conservació de moltes elles a finals del s.XIX i principis del XX, en un moment on la fotografia, en blanc i negre,  era encara força incipient.
La Dra Milagros Guardia va fer també referència a les relacions de Puig amb Josep Pijoan, Jean Auguste Brutails  i Lluis Domènech pel que fa als estudis de la pintura romànica catalana i les rivalitats i “col·laboracions” que hi va haver entre ells. És conegut, i en va fer referència, a les desavinences de Domènech i Puig, arran de la publicació de «L'arquitectura romànica a Catalunyna» (1909–18), juntament amb Antoni Falguera i Josep Goday que impedir la publicació d’un estudi semblant que preparava Domènech.
Un altre aspecte que va destacar va ser la feina feta per la salvaguarda de l’art romànic  des de la Junta de Museus i posteriorment també per l’Institut d’Estudi Catalans. Salvaguarda que va consistir primer amb la recollida d’informació amb l’observació “in situ” com la de la missió arqueològica del 1907, i d’altres que van ser protagonitzades per Domènech i Montaner o mossèn Gudiol a la Vall d’Aran i amb l’arrencament de les pintures a nivell posterior, per ser traslladades a diversos museus.

diumenge, 8 de gener de 2017

El dilluns 9/01/2017 comença el cicle sobre Puig i Cadafalch


XXXI Cicle de conferències
dins el marc del Centenari  Josep Puig i Cadafalch


JOSEP PUIG I CADAFALCH (1867-1956).

MEMÒRIA DE L’HISTORIADOR I DE L’ARQUITECTE




Programa

9 de gener de 2017, 19.00 hores
«Josep Puig i Cadafalch i la recuperació de la pintura monumental romànica»
A càrrec de la Dra. Milagros Guardia Pons, Universitat de Barcelona.
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

16 de gener de 2017, 19.00 hores
«Influència intel·lectual i professional de Puig i Cadafalch en la trajectòria de l’arquitecte Josep Danés»
A càrrec del Dr. Joaquím M. Puigvert, Universitat de Girona.
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

21 de gener de 2017
Visita matinal
«El paisatge dels orígens. Josep Puig i Cadafalch i Mataró (1867-1897)
Visita a la casa natal, Casa Sisternes (1891); edifici del Rengle (1893); reforma del Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró (1893); Botiga «la Confianza» (1894); Casa Parera (1894); La Beneficència  (1894) i la Casa Coll i Regàs (1897).
A càrrec del Dr. Joaquim Graupera, AAR - Universitat de Barcelona.
Lloc de trobada: A les 10 h del mati a la porta de l’església de l’Escola Pia de Mataró. Plaça Santa Anna- Mataró. Com arribar-hi: S’hi va per compte propi. En transport públic a Mataró s’hi arriba per la C-32  (abans A-19) amb la línia E11.1 d’autobusos Moventis-Casas (Ronda Universitat / Plaça Tetuan), tel. 935 678 876, o bé amb Rodalies de Catalunya (RENFE) des de plaça Catalunya, Línia R1.
Preu: 5 € per persona.
Número de compte: 2100-0963-64-0200096403.
Inscripció prèvia: abans del 15 de gener de 2017 a l’adreça bbetriu@iec.cat o bé al 
Telèfon contacte: Blanca Betriu – 93.552.91.04

30 de gener de 2017, 19.00 hores
«L’estela de Josep Puig i Cadafalch en la interpretació del romànic català»
A càrrec de la Dra. Raquel Lacuesta, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

6 de febrer de 2017, 19.00 hores
«L’etapa formativa de Puig I Cadafalch. Idees i referents».
A càrrec del Dr. Joaquim Graupera, AAR - Universitat de Barcelona.
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

13 de febrer de 2017, 19.00 hores
«El primer romànic com a projecte europeu de Josep Puig i Cadafalch en temps d’entreguerres»
A càrrec del Sr. Eduard Riu-Barrera, Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

dijous, 5 de gener de 2017

[10-10-2016] - «L’univers creatiu de Joan Mates, pintor del 1400. Una nova tauleta a Alemanya», a càrrec del Dr. Cèsar Favà Monllau

   
El passat dilluns, 10 d'octubre de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «L’univers creatiu de Joan Mates, pintor del 1400. Una nova tauleta a Alemanya», a càrrec del Dr. Cèsar Favà Monllau, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya.










dijous, 1 de desembre de 2016

[03-10-2016] - Conferència «La transmisión del conocimiento de los oficios artísticos. Valencia, 1370-1450», a càrrec de la Dra. Encarna Montero Tortajada

El passat dilluns, 3 d'octubre de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «La transmisión del conocimiento de los oficios artísticos. Valencia, 1370-1450», a càrrec de la Dra. Encarna Montero Tortajada, Universitat de València. 

   La conferència de la Dra. Montero, segons va explicar ella mateixa, estava basada en la seva tesi doctoral. Tots els estudis els va fer a partir d’arxius, fonamentalment de protocols de notaris, molts d’ells mai analitzats.
Les seves investigacions van concloure que la transmissió de coneixements es realitzava, fonamentalment de 4 maneres: l’aprenentatge en un obrador, l’emulació o superació d’un model, els viatges i la col·laboració en altres professionals.
Cadascuna d’aquestes maneres estava perfectament documentada, i l’explicava amb molts exemples aclaridors. La primera de les maneres va fer que comentés els diferents tipus de relació que hi havia entre els aprenents i els mestres amb el ventall de contractes variats que això comportava segons fossin els deures i les obligacions dels implicats. Es van comentar les característiques d’alguns contractes i alguns dels mestres que els van redactar, com per exemple Pere Nicolau.
La “necessitat” d’emular o superar un model comportava la realització d’una “mostra” que podia ser un esbós (dibuix de l’obra o plànol), un trocet de l’obra o bé una maqueta. Aquesta mostra es servia per demostrar el saber fer de l’artista i era presentava als promotors que l’acceptaven o no. Per fer la mostra es podia fer servir un model d’una obra anterior o bé un mostrari (repertori d’oficis) on apareixien models. El més conegut és el del presbíter Andreu Garcia.
La importància dels viatges dels artistes o dels seus repertoris és prou coneguda i no va endinsar-se molt en ella. 
De l’última possibilitat, la col·laboració amb d’altres professionals, va explicar el contracte entre un artista cristià i un picapedrer musulmà conegut com Moro Petit. Amb aquest personatge va posar punt i final a la xerrada.



dimarts, 25 d’octubre de 2016

[26-09-2016] - «La nueva musealización de las colecciones medievales del Museo Arqueológico Nacional de Madrid» a càrrec del Dr. Sergio Vidal Álvarez

   
   El passat dilluns, 26 de setembre de 2016, va tenir a la sala Pere i Joan Coromines la conferència inaugural «La nueva musealización de las colecciones medievales del Museo Arqueológico Nacional de Madrid» a càrrec del Dr. Sergio Vidal Álvarez, conservador en cap del Departament d'antiguitats del MAN.

   El conferenciant va oferir una conferència de caire institucional per presentar el projecte de la recent remodelació que el Museo Arqueológico Nacional ha dut a terme durant sis llargs any. Abans d'això, va fer una breu menció sobre la història del museu des la seva fundació l'any 1876, tot destacant l'importantíssim paper que van tenir les comissions científiques en l'ampliació de les col·leccions.

   La reforma va ser endegada l'any 2008 i va concloure el 2014. De manera pormenoritzada va explicar tot el procés de planificació i execució del monumental projecte en el que, per damunt de tot, primava la jerarquització temàtica amb la posterior selecció de les peces. Es va convocar un concurs públic en el que van guanyar ACCIONA, Frade Arquitectos i EMTI. L'arquitectura anava supeditada al marc expositiu. El nou muntatge museogràfic ha trencat l'avorriment de vitrines una al costat de l'altre. Amb la nova aposta museogràfica les peces tenen vida, parlen per sí soles, això s'ha aconseguit gràcies a espais molt dinàmics. El conservador del MAN va voler parlar de "reobertura" i no d'inauguració, la qual va tenir lloc l'1 d'abril de 2014. El primer any de rodatge ha sigut tot un èxit: un milió de visitants. Aquesta remodelació ha comportat un renovat interès pel museu i les seves col·leccions. En aquesta noves sales, el que destaca són les unitats expositives en les quals una sèrie de peces filen un discurs determinat. 






diumenge, 25 de setembre de 2016

[28 i 29-05-16] - Sortida de final de curs: Monuments de l'Alta Palància i del Baix Maestrat

   El passat 28 i 29 de maig va tenir lloc la sortida de final de curs «Monuments de l'Alta Palància i del Baix Maestrat». Es va visitar la villa de Sogorb amb la seva catedral, claustre i museu d'art sacre. El recorregut també va incloure Sant Mateu per estudiar el traçat urbà de la vila i alguns edificis civils destacats, juntament amb l'església arxiprestal gòtica i el seu museu. A Traiguera es va visitar el museu parroquial per tal de gaudir del tresor d'orfebreria gòtica.



Retaule de Sant Jordi, al museu municipal de Xèrica.

La Dra.  Francesca Español comentant aspectes del claustre de la catedral de Sogorb.

Claustre de la catedral de Sogorb.

Visitant el museu de l'església arxiprestal de Sant Mateu.

Exterior de l'església arxiprestal de Sant Mateu.

Interior de l'església arxiprestal de Sant Mateu.

El Dr. Joaquim Graupera comentant detalls del traçat urbà de la villa de Sant Mateu.