dilluns, 2 de maig de 2016

[22-02-2016] - Conferència «Arte y cultura en Aragón en tiempos de los primeros Trastámara (1412- 1458)», a càrrec del Dr. Jesús Criado Mainar


El passat dilluns, 22 de febrer de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «Arte y cultura en Aragón en tiempos de los primeros Trastámara (1412- 1458)», a càrrec del Dr. Jesús Criado Mainar, professor Titular d'Història de l'Art a la Universitat de Saragossa



diumenge, 1 de maig de 2016

[15-02-2016] - Conferència: «El comte Pere II d’Urgell (1348-1408) i les arts», a càrrec dels Dr. Francesc Fité i Llevot i Dr. Alberto Velasco González

El passat dilluns, 15 de febrer de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència: «El comte Pere II d’Urgell (1348-1408) i les arts», a càrrec dels Dr. Francesc Fité i Llevot, AAR-Universitat de Lleida, i Dr. Alberto Velasco González, Museu de Lleida. 


   La conferència va donar a conèixer la figura del comte Pere II d’Urgell des del punt de vista de les seves promocions artistiques, tot posant èmfasi en l’importància del context històric, polític i religiós. Dins el conjunt de les obres que va encarregar, els Dr. Fité i Dr. Velasco van presentar una gran troballa: el copó de Pere II d’Urgell a l’Hermitage de San Petersburg. Fins aleshores, aquesta peça depositada al museu rus no havia sigut identificada per cap especialista com a obra de Pere II d’Urgell. Es tracta d’una peça d’ús litúrgic d’argent sobredaurat d’un treball tècnic extraordinàri. Segons els conferenciants, la peça hauria estat feta en algun obrador de la ciutat de Barcelona atés el punxó propi de la ciutat. La tipologia també l’enquadra en els tallers barcelonins dels segles XIV i XV, les obres dels quals es caracteritzaven per dos braços serpentejants sorgits de l’eix central i coronats per àngels. La seva identificació també s’ha portat a terme a través de la presència de l’heràldica dels comtes d’Urgell, present a la base del copó. Però, l’importància del copó no només rau en les seves qualitats tècniques, estilístiques, etc, sinó també en el fet que, juntament amb un portapau del monestir de Sixena, esdevé un testimoni únic dels objectes preciosos encarregats pels comtes d’Urgell. 



divendres, 22 d’abril de 2016

[08-02-2016] - Conferència: «Art, pacte i legitimació. Ferran d’Antequera, els Trastàmara i l’evolució de les propostes estètiques a la ciutat de València», a càrrec del Dr. Juan-Vicente García Marsilla

El passat dilluns, 8 de febrer de 2016, va tenir lloc a la sala Nicolau d'Olwer la conferència inaugural del cicle "Els Trastàmara a la Corona d’Aragó i el seu temps": «Art, pacte i legitimació. Ferran d’Antequera, els Trastàmara i l’evolució de les propostes estètiques a la ciutat de València», a càrrec del Dr. Juan-Vicente García Marsilla, professor Titular d'Història de l'Art Medieval a la Universitat de València.

















dimarts, 19 d’abril de 2016

[1-02-2016] - Conferència-concert: «Despertant instruments adormits: de la imatge al so. Els instruments de la portada de Ripoll, materialitzats», a càrrec del Sr. Antoni Madueño Ranchal

El passat dilluns, 1 de febrer de 2016, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «Despertant instruments adormits: de la imatge al so. Els instruments de la portada de Ripoll, materialitzats», a càrrec del Sr. Antoni Madueño Ranchal, cantant i musicòleg.

   El Sr. Madueño va presentar el projecte que està portant a terme en torn a la traducció material dels instruments musicals representats a la portalada del monestir de Ripoll. És a dir, recuperar de la forma més objectiva possible els diferents tipus d’instruments musicals medievals. Segons les seves paraules, el que pretén és “connectar el segle XII amb el present a través de la música”, ressuscitar la realitat musical que la portalada oferia a l’època medieval. Aquest projecte ha estat motivat per la idea de com havia de rebre l’home medieval la música, quina era la seva recepció? Una pregunta a la que encara no hi pot donar resposta, però, en tot cas, aquest és el sentiment que l’ha guiat en l’enlairament del projecte. Va descriure tots els personatges que, d’una manera altre, apareixen tocant música a la portalada. Sobretot, va destacar l’ iconografia del rei David com a músic, tant important en l’ època medieval i que ja té els seus referents en els textos bíblics. Respecte al nombre d’instruments representats, el total arriba a quaranta-un instruments: vint-i-quatre gigues, deu corns, un arpa, tres fídules, una campana, una flauta de Pan i una rota. 

   Un altre qüestió que va posar sobre la taula va ser la dificultat de la seva restauració. De quina manera es pot traduir la pedra a l’instrument en fusta? Com es poden crear instruments capaços de ser tocats. Una de les principals dificultats és que la majoria d’instruments medievals no s’han conservat sencers. Va presentar tres tipus de fonts per tal d’intentar recuperar aquests instruments: 

  • Arqueologia. 
  • Fonts documentals. 
  • Instruments folklòrics

   Però, el projecte no només vol esdevenir una iniciativa acadèmica sinó que té una vocació social fonamental. I d’aquí que, en les sessions-taller de creació d'instruments que es van dur a terme a Ripoll amb els luthiers, tot el poble s’impliqués activament a través de la seva participació. Respecte a això, va destacar l’emoció que va despertar en el decurs del projecte l’implicació d’escoles i instituts. Per tant, un projecte d’origen erudit però amb una projecció col·lectiva. 









dijous, 7 d’abril de 2016

[30-01-2016] - Visita matinal al monestir de Santa Maria de Montsió, el claustre gòtic de l’antic monestir de Santa Maria de Montsió de Barcelona, de monges dominiques, traslladat a Esplugues de Llobregat a mitjan segle XX


El passat dissabte, 30 de gener de 2016, va tenir lloc la sortida al monestir de Santa Maria de Montsió, el claustre gòtic de l’antic monestir de Santa Maria de Montsió de Barcelona, de monges dominiques, traslladat a Esplugues de Llobregat a mitjan segle XX.
















dimarts, 5 d’abril de 2016

[25-01-2016] - Presentació del llibre «El tapís de Bayeux, eina política? Anàlisi de les imatges i nova interpretació», a càrrec de la Dra. Montserrat Pagès Paretas i el Sr. Philip Banks

El passat dilluns, 25 de gener de 2015, va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer, la presentació del llibre «El tapís de Bayeux, eina política? Anàlisi de les imatges i nova interpretació», a càrrec de la seva autora, la Dra. Montserrat Pagès Paretas, i el traductor, l’anglès Philip Banks. 

   La primera intervenció sobre el llibre va anar a càrrec del Sr. Philip Banks, traductor del llibre. Aquest va fer una mirada personal sobre el tapís de Bayeux i totes les llegendes i històries èpiques que envoltaven el segle XI a Anglaterra i que van forjar la seva passió per aquesta època. Dins aquests records d’infantessa vinculats al tapís, una data se li va quedar gravada en la memòria: el 1066. Una data de gran importància en la construcció identitària anglesa ja que esdevé l’any de la conquesta d’Anglaterra per part de la Normandia, l'anomenada Batalla de Hastings. 

   La següent intervenció va anar a càrrec de l’autora del llibre, la Dra. Montserrat Pagès Paretas, qui va agrair als Amics de l’Art Romànic la seva col·laboració en la presentació pública del llibre. Segons l’autora, l’interès per l’obra provenia del seu misteri, de la seducció de les imatges que s’hi representaven; en paraules seves: “l’obra em va seduir des del primer moment”. Arran un profund estudi de la historiografia sobre el tapís, l’autora va veure que la majoria dels autors sostenien una mateixa lectura científica en torn l’obra. Segons la Dra. Montserrat Pagès, algunes de les interpretacions que s’havien formulat al llarg de la historiografia entraven en evident contradicció amb el que les pròpies imatges exhibien. Una d’aquestes contradiccions radicava en la identificació de personatges com els reis Harold i Guillem i el seu sentit dins l’obra; al tapís, Harold apareix representat com a rex amb un caràcter triomfalista malgrat ser el rei vençut. Aquest fet, segons la Dra. Pagès, crida molt l’atenció a qualsevol que observi les imatges ja que esdevé una raressa d’acord amb el que hauria de ser la representació del vençut. L’obra pretén posar en interrogació moltes de les hipòtesis que s’han vingut mantenint sobre el tapís per part de la historiografia. D’aquí que la conservadora del MNAC es qüestionés la funció que se li havia atribuit fins aleshores: un instrument d’exaltació político-militar de la batalla per part dels Normands. Un altre de les preguntes a les que intenta -de forma prudent- donar resposta arran la lectura crítica de tota la bibliografia és qui eren els seus destinataris, a qui anava dirigida la peça? 


   Les conclusions que sosté l’autora en la seva obra defensen que es tractaria d’una peça el destinatari de la qual seria Harold, el rei vençut, això explicaria el fet de que se’l representi com a rex de forma tan respectuosa, i no com un vençut. Una obra que esdevindria un unicum des del punt de vista de la seva funció ja que pretendria gravar en imatges una relació d’amistat, la de dos reis enfrontats per la guerra, però grans amics en el terreny personal però expressat d’una manera extraordinàriament subtil. 


Per a una ressenya aprofundida del llibre: Publicaciones sobre Arte Medieval





dimarts, 29 de març de 2016

[18-01-2016] - Conferència: «L’ofici d’escriure. Concepció i procés d’un llibre. Reflexions a l’entorn de Pecats capitals de la història de Catalunya. L’avarícia», a càrrec del Sr. Antoni Dalmau Ribalta


El passat dilluns va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «L’ofici d’escriure. Concepció i procés d’un llibre. Reflexions a l’entorn de Pecats capitals de la història de Catalunya. L’avarícia», a càrrec del Sr. Antoni Dalmau Ribalta, escriptor.