diumenge, 15 març de 2015

[23-02-2015] - Conferència «El concili de Constança i el seu paisatge humà segons la crònica d’Ulrich Richental», a càrrec del Dr. Joan Valero Molina

El passat dilluns, 23 de febrer de 2015, a les 19:00 va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «El concili de Constança i el seu paisatge humà segons la crònica d’Ulrich Richental», a càrrec del Dr. Joan Valero Molina.

   La conferència del Dr. Valero va obrir el cicle dedicat a la commemoració del VI centenari del concili de Constança (1414-1418). La conferència va aproximar-se a la celebració del Concili i els seus protagonistes per mitjà d’una crònica visual: la Crònica del Concili de Constança del ciutadà i escribà de Constança, Ulrich Richental. Es tracta d’una obra que constitueix un relat visual, tant dels personatges que van ser-hi, com de tot l’entorn quotidià que va envoltar aquest fet. Richental no va assistir en persona, però, té contacte directe amb moltes persones que van assistir-hi. Un altre dels aspectes que cal destacar és el seu registre de l’heràldica de diferents personalitats europees. Segons va destacar al començar, la crònica va tindre una extraordinària fortuna degut al gran nombre d’edicions il·lustrades que van fer-se. Actualment, el conjunt de les diferents versions estan repartides per biblioteques de tot el món. Al llarg de la conferència van mostrar-se il·lustracions que exhibien el fast amb que arribaven alguns alts dignataris. Entre les imatges d’una de les edicions, destaquen les representacions d’emperadors i bisbes amb els seus monumentals sèquits. Un altre dels protagonistes a la crònica és l’antipapa Joan XXIII. Un altre de les representacions destacades és la de la mort a la foguera de Jeroni de Praga, un teòleg que posava en dubte l’autoritat de l’Església. També l’elecció de Martí V com a Papa es desplega de forma visual. És interessant la desfilada per la ciutat de Constança. 

  Un altre dels aspectes curiosos de la crònica és la mirada que Richental projecta sobre els assistents de territoris més orientals. Molt pintorescs són els retrats de membres de l’Església Ortodoxa, que es representen amb poblades barbes. Després, hi havien tot una sèrie d’imatges que mostraven tota l’activitat urbana generada per la celebració del concili. com la celebració de tornejos de cavalleria o el subministrament de menjar al concili, aquest últim exemplificat per la presència de forns de pa portàtils per la ciutat. Finalment, va tancar la conferència destacant el paper de la crònica com una magnífica font d’heràldica medieval europea. 



dijous, 5 març de 2015

[16-02-2015] - Conferència «La portada de les Cadenas de la catedral de Ciudad Rodrigo. Promoció reial, caràcter urbà i vents avantguardistes», a càrrec del Sr. Diego Mesa de Lózar

El passat dilluns, 16 de febrer de 2014, va tenir lloc a la Sala Pi i Sunyer la conferència «La portada de les Cadenas de la catedral de Ciudad Rodrigo. Promoció reial, caràcter urbà i vents avantguardistes», a càrrec del Sr. Diego Mesa de Lózar, historiador de l'art i membre d'AAR. 

   La conferència va iniciar-se destacant la gran importància d’una perspectiva interdisciplinar a l’hora d’afrontar estudis d’Història de l’Art. Segons el conferenciant: “no podem entendre l’erecció de la catedral sense tenir en compte els aconteixements polítics i religiosos que van envoltar-la”. La catedral de Ciudad Rodrigo va aixecar-se en el context de la Repoblació de la segona meitat del segle XII, un procés capitanejat per la figura de Fernando II de León. Ciudad Rodrigo era un indret estratègic des del punt de vista territorial: a l’oest, tenia les contínues pretensions territorials per part del Regne de Portugal; per l’est, el Regne de Castella buscava el control comercial de la zona; i pel sud, els musulmans. Per tant, esdevenia un lloc amb una gran importància geopolítica. Amb l’objectiu d’esdevenir un territori-baluard es crea la diòcesi de Ciudad Rodrigo. En aquest sentit, el conferenciant va recòrrer als testimonis escrits dels bisbes Lucas de Tuy o Jiménez de Rada, que deixen constància de la importància que va tenir Ciudad Rodrigo en el programa de repoblació de Fernando II. Això és el que explica el prominent caràcter massís de la catedral, que segueix l’exemple d’altres catedrals com la de Tuy. 

   En aquest procés va tenir un gran pes la curia eclesiàstica de la catedral de Santiago de Compostel·la. La documentació constata que, darrere de les maniobres per crear la diòcesi, hi ha una presència contínua de la curia compostel·lana. De fet, el pròpi Fernando II va deixar en mans de la seu compostel·lana la creació de la diòcesi el 1161. Això cristal·litzarà amb la figura del bisbe Pedro de Ponte (1174-1189), una figura amb gran personalitat i una gran ambició. El 1175, tot just un any com a bisbe de Ciudad Rodrigo, va encaminar-se cap a Roma per aconseguir del papa Alexandre III la butlla de reconeixement. Això és el que es materialitza en el quartet apostòl·lic presidit per Crist Jutge. No sabem com era la disposició del programa original ja que, l’actual disposició de la portada pertany a una reforma del segle XVIII. La historiografia vincula el model a altres exemples com les portades tardorromàniques de Zorita del Páramo, Santo Domingo de la Calzada i Santillana de Mar. Separat d’aquest conjunt, hi ha una Mare de Déu com a Sedes Sapiantiae que també formava part del programa. Segons destaca la historiografia, aquest conjunt esdevé el “rostre” d’aquesta nova diòcesi, d’aquí la presència de Sant Jaume i Sant Pere com a bisbes, fent referència als predecessors episcopals de la diòcesi. Pel que fa a l’estil, ens trobem davant de mestres amb una gran vàlua tècnica, que tenen com a referent el Mestre Mateo i el seu treball a la catedral. Aquesta filiació estilística es veu, sobretot, en el treball del cabell. 

   La portada té un segon fris superior, emmarcat en una segona campanya constructiva, en torn a mitjans del segle XIII. Es tracta d’una recepció “particular” de la Galeria de Reis desenvolupada pel Gòtic francès a les façanes de les seves catedrals. Ara bé, la solució adoptada a Ciudad Rodrigo és d’una gran originalitat pel que fa a la seva iconografia i estil formal. Els personatges representats són veterotestamentaris, i no un cicle de personatges de la reialesa contemporània, com és la solució present a França. Entre els personatges, destaquen Salomó i la Reina de Saba, que farien referència a la fundació reial de la catedral, juntament amb el rei David. Un altre element infreqüent en una recepta escultòrica-arquitectònica com aquesta és la figura amb hàbit. Es tractaría de Sant Francesc d’Assís. Això tindria la seva raó de ser per les predicacions que els franciscans de Ciudad Rodrigo feien davant la portada. Finalment es va destacar el seu paper de Galeria de Reis arcaica. Els escultors que executen el fris no tenen el talent ni la formació tècnica del Gòtic francès. Així, la lleugeresa i l’elegància de les formes gòtiques es tradueix a la catedral mirobrigense en arcs massisos i figures amb grans desproporcions. Una recepció particular i original de la galeria de reis desenvolupada a les avantguardistes catedrals gales. 


dijous, 19 febrer de 2015

[9-02-2015] - Presentació dels projectes TEMPLA (Universitat de Girona) i ARS PICTA (Universitat de Barcelona), a càrrec del Dr. Gerardo Boto Varela i la Dra. Milagros Guardia Pons

El passat dilluns, 9 de febrer de 2015, a les 19:00 hores va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la presentació dels projectes d'investigació TEMPLA (UdG) i ARS PICTA (UB), a càrrec dels seus corresponents directors, el Dr. Gerardo Boto Varela i la Dra. Milagros Guardia Pons.

   La sessió va estar dedicada a la presentació de dos grups de recerca catalans que s'han especialitzat en l'art medieval. En primer lloc, el doctor Gerardo Boto ha presentat Templa (Taller d'Estudis Medievals. Programes-Litúrgia-Arquitectura), format per nombrosos especialistes de l'estat i d'Europa integrants d'universitats, museus i arxius. El ponent ha exposat els diversos resultats de les recerques dutes a terme: el projectes I+D, les activitats acadèmiques, les trobades científiques i les publicacions. Pel que fa a aquestes darreres, els resultats d'alguns col·loquis han estat publicats a la revista Codex Aquilarensis.

   El segon grup presentat ha estat Ars Picta (Anàlisis i Recerques sobre Pintura i Iconografia Tardoantiga i Medieval), a càrrec de la doctora Milagros Guàrdia. S'han mostrat els projectes de recerca en curs, entre ells, l'estudi sobre les pintures, avui disperses, de Sant Quirze de Pedret, amb un intent de restitució virtual. Una de les eines més interessants que ha creat aquest grup és una base de dades iconogràfica de la pintura mural romànica catalana.



diumenge, 1 febrer de 2015

[22-12-2014] - Conferència «El teginat del castell de Vilassar. Notes per una redescoberta», a càrrec del Dr. Joaquim Graupera

El passat dilluns, 29 de desembre de 2014, a les 19:00 hores va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència de cloenda del trimestre «El teginat del castell de Vilassar. Notes per una redescoberta», a càrrec del Dr. Joaquim Graupera. 

 Els orígens del castell de Vilassar són una mica desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema. La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura. Les pintures originals del s. XIII amb l'heràldica dels Sant Vicenç i els Centelles, van ser en part repintades  posteriorment en alguns escuts heràldics per testar les diferents nissagues que s'emparentaren amb els Desbosc, els nous propietaris del castell a partir del s. XIV. A l'acabar la conferència l'entitat organitzadora va oferir una copa de cava i unes neules als assistents per celebrar el nadal.





[1-12-2014] - Conferència «Els exteriors oblidats: el color en l’edifici romànic», a càrrec del Dr. Marc Sureda i Jubany, conservador del Museu Episcopal de Vic.

El passat dilluns, 1 de desembre de 2014, a les 19:00 hores va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «Els exteriors oblidats: el color en l’edifici romànic», a càrrec del Dr. Marc Sureda i Jubany, conservador del Museu Episcopal de Vic.

   Els estudis en torn la pintura dels interiors dels edificis romànics ja estan consolidats i s’ha avançat molt pel que fa al seu coneixement. Ara bé, menys coneguda és la pintura dels exteriors dels edificis romànics, la qual ha sigut objecte d’un interès ínfim per part de la historiografia artística. El Dr. Marc Sureda va iniciar la conferència posant l’accent en aquesta problemàtica i valorant com s’havia tractat des de la Història de l’Art. Segons el conservador, molt del desconeixement sobre això és degut als usos i abusos que han portat a terme les restauracions del s. XIX, fent esment, de manera particular, a la figura d’Elies Rogent com una de les figures més representatives d’aquesta actitud a Catalunya. Un dels primers en parlar del revestiments exteriors va ser Kingsley Porter, que va destacar el paper que tenia el guix. Aquest material s’aplicava com a acabat de la superfície mural. Ja als anys 30, Puig i Cadafalch, encara que de manera molt minsa, va fer esment de la calç existent en l’exterior de les esglésies. Segons les imatges del llibre de Puig i Cadafalch L’Arquitectura Romànica a Catalunya, els murs exteriors de moltes esglésies tenien un revestiment exterior del que s’observa avui en dia. Moltes obres van perdre part del revestiment degut al treball de repicat de les restauracions. L’arquitectura d’Oliba, per exemple, havia de tenir un aspecte blanquinós. El conferenciant també va sostenir que no els podem tenir per revestiments acabats. Per intentar explicar aquesta qüestió es va recórrer a l’arquitectura religiosa del centre i el nord d’Europa, on els edificis amb els exteriors blancs esdevenen una tipologia pròpia. D’entre els exemples, va destacar St. Joan a Müstair com el gran exponent. En moltes d’aquestes esglésies, el color destacava sobremanera degut al contrast que creava amb el fons blanc. A l’exterior de Sant Climent de Taüll hi han restes de pintura que Puig i Cadafalch va citar de passada. Kingsley Porter va ocupar-se de manera particular per la pintura d’algunes esglésies de la Borgonya. Ara bé, des dels anys 80 no hi ha aportacions rellevants al respecte. La conferència va concloure amb un repàs pel pensament medieval per entendre el pes simbòlic que tenien els colors i, com a conseqüència, amb una funció determinada i molt concreta en la configuració espacial de les esglésies. 

El secretari d'AAR, el Dr. Joaquim Graupera, presentant al conservador del MEV, Dr. Marc Sureda i Jubany.

dissabte, 31 gener de 2015

[29-11-2014] - Sortida «Exposició al MEV: Pintar fa mil anys. Els colors del romànic i del Monestir romànic de Santa Maria de l'Estany»

El passat dissabte, 29 de novembre de 2014, va tenir lloc la sortida «Exposició al MEV: Pintar fa mil anys. Els colors del romànic i del Monestir romànic de Santa Maria de l'Estany». Les explicacions de l'exposició van anar a càrrec de la Sra. Judith Verdaguer, conservadora del MEV, mentre que les explicacions en torn el Monestir van anar a càrrec del Dr. Francesc Fité i Llevot, professor titular d'Història de l'Art Medieval de la UdL i membre d'AAR. 





La comissaria de l'exposició presentant la mostra als assistents.




dilluns, 22 desembre de 2014

[24-11-2014] - Conferència «Fer visible l’invisible: matèria i tècnica de la pintura sobre taula romànica catalana», a càrrec de la Sra. Judith Verdaguer

El passat dilluns, 24 de novembre de 2014, a les 19:00 hores va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «Fer visible l’invisible: matèria i tècnica de la pintura sobre taula romànica catalana», a càrrec de la Sra. Judith Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic.

   La sessió va presentar els resultats de les últimes investigacions entorn la tècnica pictòrica a l’època medieval. L’exposició “Pintar fa mil anys” és la materialització museogràfica de les últimes recerces sobre la pràctica pictòrica en els segles medievals. Aquestes van presentar-se al I Simposi Magistri Cataloniae “Artista anònim, artista amb signatura: Identitat, estatus i rol de l’artista en l’art medieval”, celebrat pel projecte d’investigació Magistri Cataloniae (UAB) i en el qual el MEV va col·laborar. Segons la Sra. Judith Verdaguer, conèixer la pràctica pictòrica és fonamental per poder entendre la gènesi de la pintura medieval. Va iniciar la conferència fent un breu recorregut historiogràfic sobre la tècnica pictòrica dels períodes medievals, destacant els estudis al voltant de la pintura sobre taula noruega com els pioners. Segons la conferenciant, aquest congrès ha sigut de vital importància per fer avançar el coneixement sobre la tècnica pictòrica en època medieval. 

   Les investigacions han permès conèixer més a fons la tècnica d’algunes de les obres més importants de la pintura romànica catalana:

  • Baldaquí de Ribes (primer quart del segle XII)
  • Frontal de Sant Vicenç d’Espinelves (c. 1187)
  • Frontal d’altar de Sant Martí de Puigbò (primer quart del segle XII)
  • Altar de Santa Maria de Lluçà (segon quart del segle XIII)
  
   A partir de les dades textuals, proporcionades pels tractats de Teòfil i Cennino Cennini dels segles XII i XV, i de les tècniques de conservació i restauració més avançades, es va explicar la manera de fer dels pintors medievals. Pel que fa a la preparació de la fusta, aquesta es caracteritzava per l’aplicació de dues capes de guix (gesso grosso i gesso sottile). El següent pas era fer un dibuix preliminar. El frontal de Puigbò, gràcies a la refrectografia infrarroja, ha deixat al descobert l’ús per part del pintor del carbonat i la tinta negra, una tècnica de la qual parla Cennino Cennini en la seva obra Il Libro dell’Arte. Un cop estava preparada la fusta es procedia a pintar. Els pigments sorgien de minerals naturals (lapislàtzuli, cinabri, blanc de plom, carbó…). Era una pintura que explotava al màxim els recursos de la natura. La varietat de colors s’obtenia per mitjà de la barreja de colorants orgànics provinents del murex, quermes o l’indi i s'aplicaven en la il·luminació de manuscrits i en el tenyit dels teixits dels més alts dignataris. Els aglutinants eren l’ou i les coles de restes d’animals, per exemple, en el Baldaquí de Ribes s’han descobert residus d’oli de llinosa en la mandorla de Crist. La conferència va finalitzar amb un dels aspectes de la pintura que es de vital importància en aquest període: el daurat. El seu caràcter com a símbol de la llum divina i el seu alt preu el convertia en un color molt preuat. Això feia que el seu ús no sigués habitual i es reservava a les zones més importants de la peça. 

Per a més informació: Museu Episcopal de Vic