diumenge, 19 de febrer de 2017

[2017-02-13] – Conferència «El primer romànic com a projecte europeu de Josep Puig i Cadafalch en temps d’entreguerres» a càrrec del Sr. Eduard Riu-Barrera.

El passat dilluns 13 de febrer de 2017 va tenir lloc, a la sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, la última de les conferències del XXXI Cicle de conferències dins el marc del Centenari Josep Puig i Cadafalch «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte». Aquesta va anar a càrrec del Sr. Eduard Riu-Barrera, Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, amb el títol «El primer romànic com a projecte europeu de Josep Puig i Cadafalch en temps d’entreguerres».
Eduard Riu-Barrera va situar  el temps en que Josep Puig i Cadafalch va bastir la seva teoria sobre l’origen del primer art romànic entre  els anys 1918-1939. El seu discurs es va centrar en com Puig va articular una arquitectura moderna reformulant diversos estil històrics tot replantejant l’art local  per bastir un art global. Aquest projecte li va permetre fer una mirada a Europa amb un projecte cosmopolita que no va ser entès per la historiografia espanyola. Segons Riu-Barrera hom ha d’entendre la creació de l’IEC com una forma de superar aquests límits acadèmics imposats per la historiografia espanyola i establir els propis criteris científics, amb aquesta institució com a eina.
En temps de Puig, aquesta visió va ser durament criticada per Eugeni d’Ors. Des de La Veu de Catalunya, el portaveu del catalanisme polític conservador, i a través del "Glosari", la columna periodística més influent del segle passat, Ors, convertit en Xènius, va redactar una sèrie d’articles d'expressió personal, contra aquesta visió de Puig el 1911. Per altra banda, aquestes teories europeistes van tenir la seva continuïtat amb l’obra de l’arquitecte Marià Rubió i Tudurí (1896 - 1962) publicades en el llibre Catalunya amb Europa (1932).
Riu-Barrera es va dedicar també a repassar com la historiografia catalana actual havia tractat aquesta teoria europeista de Puig . Aquesta recerca es va iniciar amb els treballs de Ramon Grau i Marina López, publicats a Ictineu. Diccionari de les ciències i les arts als Països Catalans (1979), i també en diversos articles publicats per Xavier Barral i Olivier Poisson.
Presentació de la conferència i cloenda del curs a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR-IEC.
El Sr. Eduard Riu-Barrera en un moment de la seva intervenció
Públic assistent a la xerrada

dissabte, 11 de febrer de 2017

[2017-02-06] – Conferència «L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents» a càrrec del Dr. Joaquim Graupera

El passat dilluns 6 de febrer de 2017, a les 19.00 hores, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la conferència «L’etapa formativa de Puig I Cadafalch. Idees i referents» a càrrec del Dr. Joaquim Graupera membre de la Junta d’AAR i professor associat de la Universitat de Barcelona.
La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) és una figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà. La majoria d’aquests camps pel Dr. Graupera estaven al servei d’una idea comú que es la recuperació nacional de Catalunya. Al llarg de la xerrada va anar desgranant quins van ser les persones i els ambients que va freqüentar de jove i que el portaren cap aquesta concepció.
Una de les influències inicials del jove Puig, en aquests sentit, es troben en l’àmbit local, concretament amb els seus professors de l’Escola Pia de Mataró en els seus primers anys d’estudiant. Per altra banda, el fet de formar part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa  va fer que rebés també la influència d’altres integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer, Terenci Thos i Codina, entre altres. Amb l’Associació va viure directament les obres de restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el país.

Els estudis d’arquitectura a la universitat el van posar en contacte també amb les novetats que venien de França, pel que fa a la restauració d’obres medievals per mitjà de dos professors que l’influenciaren moltíssim com ell va reconèixer : Elies Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Els treballs de Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (1814 –1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont (1801 – 1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà de Elies Rogent. Caumont havia publicat  un manual per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen, 1830-41). En aquest volum mostrava com l’observació dels monuments medievals se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueologia cristiana (1867) i la posterior de Josep Gudiol, Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902).
Dins l’obra de Puig i Cadafalch, també podem seguir una influència de l’École de Chartes de la qual Puig va agafar com a models els estudis de Jean-Auguste Brutails (1859− 1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser publicats entre el 1892-1893 i en català el 1901.
En el seu mètode de treball hi podem rastrejar la influència de les associacions excursionistes i del mateix Rogent en la necessitat de visitar “in situ” els monuments. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va sortir el 30 d’agost de 1907.

dimecres, 1 de febrer de 2017

[2017-01-30] – Conferència «L’estela de Josep Puig i Cadafalch en la interpretació del romànic català» a càrrec de la Dra. Raquel Lacuesta

El passat dilluns 30 de gener de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc la conferència «L’estela de Josep Puig i Cadafalch en la interpretació del romànic català» a càrrec de la Dra. Raquel Lacuesta, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. L’acte, que es va desenvolupar a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), va ser presentada pel vocal de l’entitat l Dr. Joan Valero.
La Dra. Raquel Lacuesta és una historiadora de l'art per la Universitat de Barcelona (1973), bé que estudià part de la carrera a la Universidad Complutense de Madrid. Doctorada en història de l'art (1998) a la UB, on també es llicencià en filosofia i ciències de l'educació (1987). La seva tesi doctoral va ser «El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra. 1915-1981» (Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, 1998, publicada el 2000 amb el títol Restauración monumental en Cataluña. Siglos XIX y XX). El 1985 entrà al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, on el 1996 esdevingué cap de la Secció Tècnica d'Investigació, Documentació i Difusió del mateix servei, ara denominat “de Patrimoni Arquitectònic Local”, i la Secció, d'Investigació, Catalogació i Difusió.

La Dra. Laquesta s’endinsà en el s.XIX per argumentar l’ambient cultural i les idees de restauració que formaren la personalitat de Puig i Cadafalch com arquitecte. Les novetats que venien de França en aquest tema a mans de Víctor Hugo, Viollet-le-Duc i altres, arribaren a Barcelona amb la nova Facultat d’Arquitectes l’any 1878. Professors de la facultat com Elies Rogent, Domènech i Montaner i altres, varen modelar la personalitat del jove Puig, les idees dels quals, van ser analitzades per la Dra. Lacuesta.
En una segona part de la xerrada, va repassar les novetats i aportacions importants que representaren els diferents intervencions de Puig en els edificis restaurats per ell. Aquest encapçalarà una actitud critica i revisionista sobre els criteris de restauració imposats per Elies Rogent : conservadorisme versus restauracionisme. Entre els edificis emblemàtics restaurats per Puig, que va anar analitzant durant la xerrada, trobem la catedral de la Seu d’Urgell, Sant Martí Sarroca, la catedral de Solsona, el monestir de Montserrat, el conjunt e Terrassa i la controvertida obertura de Via Laietana.

 
Públic assistent a la conferència
El Dr. Joan Valero presentant a la Dra. Lacuesta
La Dra. Raquel Lacuesta

dimarts, 24 de gener de 2017

[2017-01-21] - Visita matinal «El paisatge dels orígens. Josep Puig i Cadafalch i Mataró (1867-1897)»


El passat dissabte 21 de gener de 2017 va tenir lloc la visita matinal «El paisatge dels orígens. Josep Puig i Cadafalch i Mataró (1867-1897)» dins del XXXI Cicle de conferències dins el marc del Centenari Josep Puig i Cadafalch «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte».
Degut a la gran afluència de gent es van haver de fer dos grups de 22 persones una d’elles conduïda per Dr. Joaquim Graupera i l’altra per la Sra. Rosa Martin, membres d'AAR-IEC.
L’objectiu de la visita era trepitjar els espais on es va desenvolupar la tasca inicial del jove Puig i Cadafalch.
Mataró, la seva ciutat natal, és la segona ciutat de Catalunya que conserva més volum de la seva obra com arquitecte a part de Barcelona.
Els edificis visitats abasten una cronologia que va des de l’any 1867, any que va néixer a la casa del Carreró, fins el 1896 que va anar a viure a Barcelona, un cop va renunciar a la plaça d’arquitecte de Mataró.
El 23 de desembre de 1956 va morir a la seva casa del carrer Provença de Barcelona però va voler ser enterrat a Mataró, en un senzill nínxol que va ser restaurat el 2001 en l’any Puig.
Durant el recorregut es van poder visitar la restauració de la creu de terme (1893); la Casa Coll i Regàs (1897); les cases de cos (1894-1899); les tapes del clavegueram (1894-1895); la casa Parera (1894); la casa Sisternes (1891), la botiga «la Confianza» (1894); l’edifici del Rengle (1893); la seva casa natal; la reforma del Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró (1893) i l’edifici de la Beneficència (1894)
Agraïm les fotografies d’Isabel Pastor i Carles Pardo (AAR-IEC) i de Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC.
La restauració de la creu de terme (1893) [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
Les cases de cos (1894-1899) [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
La Casa Coll i Regàs (1897). [Fotografia: Isabel Pastor i Carles Pardo (AAR-IEC)]
La Casa Coll i Regàs (1897). [Fotografia: Isabel Pastor i Carles Pardo (AAR-IEC)]
La botiga «la Confianza» (1894). [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]
La botiga «la Confianza» (1894). [Fotografia: Isabel Pastor i Carles Pardo (AAR-IEC)]
La casa natal al Carreró. [Fotografia: Jaume Estapé, President Foto Cine Mataró UEC]

divendres, 20 de gener de 2017

[2017-01-16] - Conferència «Influència intel·lectual i professional de Puig i Cadafalch en la trajectòria de l’arquitecte Josep Danés» a càrrec del Dr. Joaquím M. Puigvert.

El passat dilluns 16 de gener va tenir lloc, a la sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, la segona de les conferències del XXXI Cicle de conferències dins el marc del Centenari Josep Puig i Cadafalch «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte». Aquesta va anar a càrrec del Dr. Joaquím M. Puigvert de la Universitat de Girona amb el títol «Influència intel·lectual i professional de Puig i Cadafalch en la trajectòria de l’arquitecte Josep Danés».
El Dr. Joaquim Ma. Puigverd ha estat un profund coneixedor de la figura de l’arquitecte Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), del qual ha publicat diversos articles i monografies. A tall d’exemple : Puigvert, J. M (ed.) (2003). Josep Danés i Torras, arquitecte. Una biografia professional. Olot: Ajuntament d'Olot o bé Puigvert, J. M. (2008). Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics. Barcelona: Publicacions de l’ Abadia de Montserrat.
A llarg de la conferència, com es pot deduir pel títol, va analitzar de forma detallada la influència que Puig i Cadafalch va exercir en l’obra de Danés. Malgrat que aquest és un arquitecte més jove que Puig – de segona generació – va patir la seva influència, no en qualitat de mestre deixeble, sinó com a col·lega de professió. Segons Puigverd, Puig va signar diverses recomanacions dins la promoció professional del jove Danés, el qual també va treballar amb ell com a delineant en la seva etapa d’estudiant (1915-1917). Segons el Dr Puigverd però, el lloc en que els dos van entrar més en contacte, va ser a través de Centre Excursionista de Catalunya.
Com arquitecte Danés va ser noucentista, però forma part d’aquesta corrent del regionalisme arquitectònic, i concep una arquitectura relacionada amb el paisatge irrespectuosa dels materials i tècniques constructives de la zona. Si analitzem algunes obres de Danés, es van caracteritzar per una recuperació de l’art medieval amb unes formes més senzilles i  pures que Puig, que ho realitzava amb una decoració més exuberant. Aquestes característiques queden paleses perfectament  en el Santuari de Núria (1928-55) o en l'església parroquial de Santa Maria de Ribes de Freser (1940-45) per citar-ne alguns exemples.
Tots dos també van compartir una mateixa metodologia científica de treball. A banda d’arquitectes també son investigadors de l’art. Dos anys després d'haver finalitzat la carrera, el 1919, es va publicar en forma de monografia el treball premiat sobre la masia catalana al concurs del CEC de 1914 sobre la masia catalana; en 1924 se li va encarregar la codirecció de l 'Estudi de la Masia Catalana, un gran projecte de recerca finançat pel científic i mecenes Rafael Patxot (1872-1964).  Però la principal aportació de Danès a l'estudi de la masia es va produir el 1931, després d'haver madurat les seves investigacions juvenils, va rebutjar les teories de Puig sobre els suposats orígens de la masia en les villae romanes, i va posar especial èmfasi en destacar les constants invariables de la masia d'estructura clàssica (un terme seu) dels segles XVI-XIX.
A part del mestratge com arquitecte, el doctor Puigverd també va detectar una concepció semblant a nivell urbanístic entre Puig I Danés. Tots dos esdevenen crítics de la monotonia de la trama urbana regular d’Ildefons Cerdà. Aquesta concepció crítica es va veure en les obres de reforma de la Via Laietana que tenien una concepció rupturista de la uniformització de Cerdà.
Públic assistent a la conferència
Presentació a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR
El Dr. Joaquim Ma. Puigverd durant la conferència.

dissabte, 14 de gener de 2017

[2017-01-09] – Conferència de la Dra. Milagros Guardia : «Josep Puig i Cadafalch i la recuperació de la pintura monumental romànica».

El passat 9 de gener de 2017, va tenir lloc  l’obertura del XXXI Cicle de conferències d’Amics de l’Art Romànic que porta el títol de «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador i de l’arquitecte» , dins el marc del Centenari  Josep Puig i Cadafalch.
La presentació va anar a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta de l’entitat, la qual desprès de glosar el contingut del cicle, va presentar a la primera de les conferenciants.
La primera sessió amb el títol «Josep Puig i Cadafalch i la recuperació de la pintura monumental romànica» va anar a càrrec de la Dra. Milagros Guardia Pons de la Universitat de Barcelona i va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.
Al llarg de la seva exposició la Dra. Guàrdia va glossar la forma en que Puig i Cadafalch va tractar els temes relacionats amb la pintura romànica dins el seu corpus historiogràfic. Les primes obres de Puig amb les quals fa referència a temes de pintura es poden trobar a la Historia General del Arte : escrita e ilustrada en vista de los monumentos y de la mejores obras publicadas hasta el día  sota la direcció de Lluis Domènech i Montaner i del propi Puig i Cadafalch, publicada el 1901. La Dra. Milagors Guràdia va rastrejar la influència en els seus escrits d’obres anteriors com les de La peinture décorative en France du XIe au XVIe siècle de P.Gélis-Didot, i H. Lafillée (Paris, 1889); Études sur l’histoire romaine de Prosper Mérimée (1845) i l’extensa obra de Viollet-le-Duc. D’aquestes diverses influències en destacà la forma d’il·lustrar els llibres amb calcs i reproduccions acolorides de les pintures romàniques. Aquestes, malgrat que en alguns cas no són exactes, representen un veritable testimoni de l’estat de conservació de moltes elles a finals del s.XIX i principis del XX, en un moment on la fotografia, en blanc i negre,  era encara força incipient.
La Dra Milagros Guardia va fer també referència a les relacions de Puig amb Josep Pijoan, Jean Auguste Brutails  i Lluis Domènech pel que fa als estudis de la pintura romànica catalana i les rivalitats i “col·laboracions” que hi va haver entre ells. És conegut, i en va fer referència, a les desavinences de Domènech i Puig, arran de la publicació de «L'arquitectura romànica a Catalunyna» (1909–18), juntament amb Antoni Falguera i Josep Goday que impedir la publicació d’un estudi semblant que preparava Domènech.
Un altre aspecte que va destacar va ser la feina feta per la salvaguarda de l’art romànic  des de la Junta de Museus i posteriorment també per l’Institut d’Estudi Catalans. Salvaguarda que va consistir primer amb la recollida d’informació amb l’observació “in situ” com la de la missió arqueològica del 1907, i d’altres que van ser protagonitzades per Domènech i Montaner o mossèn Gudiol a la Vall d’Aran i amb l’arrencament de les pintures a nivell posterior, per ser traslladades a diversos museus.

diumenge, 8 de gener de 2017

El dilluns 9/01/2017 comença el cicle sobre Puig i Cadafalch


XXXI Cicle de conferències
dins el marc del Centenari  Josep Puig i Cadafalch


JOSEP PUIG I CADAFALCH (1867-1956).

MEMÒRIA DE L’HISTORIADOR I DE L’ARQUITECTE




Programa

9 de gener de 2017, 19.00 hores
«Josep Puig i Cadafalch i la recuperació de la pintura monumental romànica»
A càrrec de la Dra. Milagros Guardia Pons, Universitat de Barcelona.
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

16 de gener de 2017, 19.00 hores
«Influència intel·lectual i professional de Puig i Cadafalch en la trajectòria de l’arquitecte Josep Danés»
A càrrec del Dr. Joaquím M. Puigvert, Universitat de Girona.
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

21 de gener de 2017
Visita matinal
«El paisatge dels orígens. Josep Puig i Cadafalch i Mataró (1867-1897)
Visita a la casa natal, Casa Sisternes (1891); edifici del Rengle (1893); reforma del Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró (1893); Botiga «la Confianza» (1894); Casa Parera (1894); La Beneficència  (1894) i la Casa Coll i Regàs (1897).
A càrrec del Dr. Joaquim Graupera, AAR - Universitat de Barcelona.
Lloc de trobada: A les 10 h del mati a la porta de l’església de l’Escola Pia de Mataró. Plaça Santa Anna- Mataró. Com arribar-hi: S’hi va per compte propi. En transport públic a Mataró s’hi arriba per la C-32  (abans A-19) amb la línia E11.1 d’autobusos Moventis-Casas (Ronda Universitat / Plaça Tetuan), tel. 935 678 876, o bé amb Rodalies de Catalunya (RENFE) des de plaça Catalunya, Línia R1.
Preu: 5 € per persona.
Número de compte: 2100-0963-64-0200096403.
Inscripció prèvia: abans del 15 de gener de 2017 a l’adreça bbetriu@iec.cat o bé al 
Telèfon contacte: Blanca Betriu – 93.552.91.04

30 de gener de 2017, 19.00 hores
«L’estela de Josep Puig i Cadafalch en la interpretació del romànic català»
A càrrec de la Dra. Raquel Lacuesta, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

6 de febrer de 2017, 19.00 hores
«L’etapa formativa de Puig I Cadafalch. Idees i referents».
A càrrec del Dr. Joaquim Graupera, AAR - Universitat de Barcelona.
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

13 de febrer de 2017, 19.00 hores
«El primer romànic com a projecte europeu de Josep Puig i Cadafalch en temps d’entreguerres»
A càrrec del Sr. Eduard Riu-Barrera, Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines, Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.