diumenge, 26 de març de 2017

[2017-03-13] - Acte institucional d'obertura de l'Any Puig i Cadafalch

El passat dilluns 13 de març de 2017 va tenir lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, l’acte institucional de l’any Puig i Cadafalch. L'acte es va obrir amb la intervenció del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya i el parlament institucional de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura. 
A continuació es va projectar el vídeo commemoratiu de l’Any Puig i Cadafalch amb la lectura de textos polítics i periodístics de l’autor, que us adjuntem l’enllaç al final d’aquesta crònica per poder-lo veure. Posteriorment, el professor d'història contemporània i president de l'Ateneu Barcelonès, el Sr. Jordi Casassas va glossar la figura de Puig i Cadafalch abans de que intervinguessin els comissaris de la commemoració, el Sr. Eduard Riu-Barrera i la Sra. Mireia Freixa. 

La cloenda de l’acte va anar a càrrec del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya. 
Per part de la nostra entitat hi van ser convidats la Dra. Francesca Español i el Dr. Joaquim Graupera, presidenta i secretari de la nostra entitat. 
L’Any Puig i Cadafalch commemora el 150è aniversari del seu naixement i els 100 anys com a president de la Mancomunitat de Catalunya. Està organitzat pel Departament de Cultura, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i pels ajuntaments de Barcelona, Mataró i Montblanc. 
L’acte va comptar també amb la presència de la besnéta de Puig i Cadafalch, Núria Riera i molts representants de diverses entitats que col·laboren i fan possible l’atapeït programa de l’Any. 
Amics de l’Art Romànic ha col·laborat amb l’organització del XXXI Cicle de conferències dedicada a ell amb el títol “Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador i l’arquitecte”. Cicle que va tenir lloc entre el 9 de gener i 13 de febrer de 2017.

Per a més informació:
Aspecte del Saló de Sant Jordi durant l'acte [Fotografia.J.Graupera]
Obertura de l'acte per part M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya  [Fotografia.J.Graupera]
el parlament institucional de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura  [Fotografia.J.Graupera]
Parlament del professor d'història contemporània i president de l'Ateneu Barcelonès, el Sr. Jordi Casassas  [Fotografia.J.Graupera] 
Parlament del comissari de la commemoració, el Sr. Eduard Riu-Barrera  [Fotografia.J.Graupera].
Parlament de la comissària de la commemoració, la Sra. Mireia Freixa.[Fotografia.J.Graupera].
Parlament del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya  [Fotografia.J.Graupera]
Les autoritats participants en l'acte i la besnéta de Puig i Cadafalch sota el bust instal·lat al Palau [Fotografia.Govern.cat-Nota de premsa]

Pàgina web de l'Any Puig i Cdafalch on es mostra la informació del Cicle organitzzat per AAR-IEV.

dimecres, 22 de març de 2017

[2017-03-13] - Conferència «La conservació-restauració del Brodat de la Creació de la catedral de Girona» a càrrec de Maite Toneu, María Luz Morata i Carme Masdeu.

El passat 13 de març de 2017, a les 19.00 hores, va tenir llloc la conferència del cicle Romànic a l’abast «La conservació-restauració del Brodat de la Creació de la catedral de Girona», a càrrec de Maite Toneu, María Luz Morata i Carme Masdeu. Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). L'acte va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona).

diumenge, 19 de març de 2017

[2017-03-11] - «Sortida a Tortosa: Visita de la catedral gòtica, del museu capitular i del palau episcopal. Museu Municipal»

El passat dissabte 11 de març de 2017 es va organitzar la «Sortida a Tortosa: Visita de la catedral gòtica, del museu capitular i del palau episcopal. Museu Municipal». La visita va estar comentada per la Dra. Francesca Español, presidenta d'Amics de l'Art Romànic; i el Sr. Joan Hilari  Muñoz i la Sra. Rosa Maria Martin Ros, sots presidenta de l'entitat van explicar el  Museu Tresor de la Catedral.
La catedral de Tortosa està sota l'advocació de Santa Maria, i es situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre. L'actual edifici és gòtic de l'any 1347 i va ser edificat sobre un anterior romànic; fou consagrat per primera vegada el 1441. Les obres van anar continuant fins a arribar a la façana barroca acabada el 1757. Les excavacions arqueològiques, han fet palès que aproximadament en aquest mateix lloc hi havia hagut el fòrum romà.
El Tresor catedralici conserva una gran quantitat d'objectes litúrgics, d'orfebreria i de fons documentals en el seu Arxiu Capitular, així com una important documentació relativa a la Mare de Déu de la Cinta. Al desembre de 2007 la Catedral de Santa Maria va obrir al públic una exposició permanent on s'exhibeixen diverses peces artístiques de gran valor.
Agraïm les fotografies dels socis de l'entitat Carles Pardo i Isabel Pastor.

dissabte, 18 de març de 2017

[2017-03-06] - Conferència «Remembranza Luna y fama Mendoza. Arte y arquitectura de la capilla de Santiago en la catedral de Toledo» a càrrec de la Dra. Matilde Miquel.


El passat 6 de març de 2017, a les 19.00 hores, va tenir lloc, a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), la conferència del cicle Gòtic a l’abast «Remembranza Luna y fama Mendoza. Arte y arquitectura de la capilla de Santiago en la catedral de Toledo» a càrrec de la Dra. Matilde Miquel. 

La professora Matilde Miquel és Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de València amb Premi Extraordinari (2001, núm. 1), el 2006 es doctora per la mateixa universitat, en la modalitat de Doctorat Europeu, aconseguint el premi extraordinari de doctorat. La seva tesi doctoral: Tallers i mercat de pintura a València (1370-1430), dirigida pels doctors Amadeo Serra Desfilis i Miguel Falomir Faus, va ser publicada sota el títol: Retaules, prestigi i diners. Tallers i Mercat de pintura a la València del gòtic Internacional (Universitat de València, València, 2008). Des de 2009 és professora del departament d'Història de l'Art I (Medieval) de la Universidad Complutense de Madrid.
Aquesta capella funerària va ser construïda entre 1435 i 1440 per Hanequin de Brussel·les i costejada pel condestable Álvaro de Lluna, favorit de Joan II que després de caure en desgràcia, va ser decapitat el 1453. Ocupa tres trams de la girola exterior i està realitzada en estil gòtic toledà amb volta de nervadura estrellada. Al centre de la capella hi han els sepulcres d' Álvaro de Lluna i Juana Pimentel, la seva dona, que gràcies a ella va poder acabar-se. Altres enterraments de destacats familiars ocupen els laterals com (d'esquerra a dreta) els de Juan de Cerezuela (†1442) i Pedro de Luna (†1404), Arquebisbes de Toledo, i Juan de Lluna i Álvaro, fill i pare del Conestable respectivament. El retaule gòtic del fons va ser encàrrec de Maria de Luna en 1488, amb les traces de Pedro Gumiel, amb escultures i predel·la de Juan de Segòvia i pintures del Mestre de Sant Ildefons i Sancho de Zamora. En els angles de la capella diverses escultures de sants tallades per Mariano Salvatierra a 1791.


divendres, 10 de març de 2017

[2017-02-27] - Presentació de la publicació «Romanesque Cathedrals in Mediterranean Europe» a càrrec del Dr. Marc Sureda, Dr. Gerardo Boto i la Dra. Esther Lozano.


El dilluns 27 de febrer, a les 19,00 h a la sala Pere i Joan Coromines, va tenir lloc la presentació del llibre Romanesque Cathedrals in Mediterranean Europe. Architecture, Ritual and Urban Context. Turnhout: Brepols Publishers, 2016. (Architectura Medii Aevi, 7)», a càrrec dels doctors Gerardo Boto i Marc Sureda i la doctora Esther Lozano, membres integrants del Grup de Recerca Templa.
Es tracta d’un volum que explora l’arquitectura i la configuració de les catedrals romàniques europees, especialment de l’àmbit mediterrani, prestant una atenció especial als rituals litúrgics, el mobiliari, la iconografía i el context urbà.
Va començar la presentació Gerardo Boto (coeditor del volum, juntament amb Justin Kroesen) exposant les línies mestres del llibre i els elements més significatius dels treballs presentats. A continuació, Marc Sureda i Esther Lozano es van centrat més en les pròpies aportacions. 

El contingut del volum és el següent:  
Gerardo Boto Varela, Justin Kroesen: Romanesque Cathedrals in Mediterranean Europe: Balance and Perspectives  
Shaping Cathedrals in the Pre-Romanesque Era
  • Beat Brenk: The Cathedrals of Early Medieval Italy: The Impact of the Cult of the Saints and the Liturgy on Italian Cathedrals from 300 to 1200
  • Jean-Pierre Caillet: French Cathedrals around the Year 1000: Forms and Functions, Antecedents, and Future
Building Romanesque Cathedrals on Older Substrates
  • Matthias Untermann: Between ‘Church Families’ and Monumental Architecture: German Eleventh-Century Cathedrals and Mediterranean Traditions
  • Mauro Cortelazzo, Renato Perinetti: Aosta Cathedral from Bishop Anselm’s Project to the Romanesque Church, 998‒1200
  • Gerardo Boto Varela: Inter primas Hispaniarum urbes, Tarraconensis sedis insignissima: Morphogenesis and Spatial Organisation of Tarragona Cathedral (1150‒1225)
Romanesque Cathedrals in Urban Contexts
  • Quitterie Cazes: The Cathedral of Toulouse (1070‒1120): An Ecclesiastical, Political, and Artistic Manifesto
  • Saverio Lomartire: The Renovation of Northern Italian Cathedrals during the Eleventh and Twelfth Centuries: The State of Current Research and Some Unanswered Questions
  • Xavier Barral I Altet: Medieval Cathedral Architecture as an Episcopal Instrument of Ideology and Urban Policy: The Example of Venice
  • Javier Martínez De Aguirre: The Architecture of Jaca Cathedral: The Project and its Impact
  • Jorge [Manuel De Oliveira] Rodrigues: The Portuguese Cathedrals and the Birth of a Kingdom: Braga, Oporto, Coimbra, and the Historical Arrival at Lisbon — Capital City and Shrine of St Vincent
Liturgical Layout and Spatial Organization
  • Michele Bacci: The Mise-en-Scène of the Holy in the Lateran Church in the Eleventh and Twelfth Centuries
  • Elisabetta Scirocco: Liturgical Installations in the Cathedral of Salerno: The Double Ambo in its Regional Context between Sicilian Models and Local Liturgy
  • Marc Sureda I Jubany: Romanesque Cathedrals in Catalonia as Liturgical Systems: A Functional and Symbolical Approach to the Cathedrals of Vic, Girona, and Tarragona (Eleventh‒Fourteenth Centuries)
Visual Discourses and Iconogaphic Programmes
  • Francesc Fité I Llevot: New Interpretation of the Thirteenth-Century Capitals of the Ancient Cathedral of Lleida (‘Seu Vella’)
  • Peter K. Klein: The Iconography of the Cloister of Gerona Cathedral and the Functionalist Interpretation of Romanesque Historiated Cloisters: Possibilities and Limitations
  • Marta Serrano Coll, Esther Lozano López: The Cloistral Sculpture at La Seu d’Urgell and the Problem of its Visual Repertoire 

dimecres, 22 de febrer de 2017

[2017-02-18] - «Sortida: El Museu municipal Vicenç Ros de Martorell (Baix Llobregat)»

El passat dissabte 18 de febrer de 2017 va tenir lloc la visita matinal «El Museu municipal Vicenç Ros de Martorell (Baix Llobregat).
La sortida va girar al voltant de la creació per part de Francesc Santacana i del seu net d’una col·lecció d’art antic, l’any 1876, a la seva casa pairal (Museu L’Enrajolada). Al llarg de la visita es van visitar una gran part de les peces que va anar recollint al llarg de la seva vida a partir dels enderrocs de cases benestants, esglésies, convents, etc. La majoria d’elles estat exposades seguint la idea original de qui les va “rescatar de l’oblit” (segons paraules de la seva família). Així hem pogut veure rajoles del segle XV (mostra importantíssima reconeguda a nivell internacional), mobiliari del segle XVII i diversos quadres dels quals se sap l’autor però que no estan signats perquè eren “regals dels amics” (Lluis Rigalt i Claudi Lorenzale, entre d’altres). La visita també va servir per veure com estava constituïda una casa benestant de l’època.
Vicenç Ros, germà de llet del net de Francesc Santacana, fundà el Museu que porta el seu nom. També era col·leccionista i va adquirir les seves obres a partir d’adquisicions en antiquaris d’arreu del món. Va instal·lar la seva col·lecció en l’antic convent dels caputxins de Martorell (S. XVII). Quan fou abandonat, l’espai del convent es dividí en dues parts: una escola pública (l’escola Els Convents, obra de Josep Lluís Sert) i la resta de l’espai és on està instal·lat el museu que es correspon amb l’antiga capella perfectament remodelada.
D’època gòtica hi vàrem poder trobar paviments, osseres procedents de Girona, capitells i fragments de retaules. La ceràmica és la part més important per la quantitat i qualitat. En ell hi podem trobar aixovars de ceràmica de Manises, plafons de rajols de sants, de cacera i, el més destacat, les rajoles de l’escena de La Batalla dels Gats i Les Rates. Aquest plafó representa l’episodi de la Guerra dels Segadors referent al setge de la ciutat de Perpinyà i Cotlliure per part de les tropes franceses i catalanes de Lluís XIII sobre les castellanes. Dóna la circumstància de que aquesta peça acabava de retornar del l’exposició del Museu del Disseny “D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura”). També vàrem visitar la part de serveis del covent (l’antiga cisterna, celler, magatzems, etc.).


diumenge, 19 de febrer de 2017

[2017-02-13] – Conferència «El primer romànic com a projecte europeu de Josep Puig i Cadafalch en temps d’entreguerres» a càrrec del Sr. Eduard Riu-Barrera.

El passat dilluns 13 de febrer de 2017 va tenir lloc, a la sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, la última de les conferències del XXXI Cicle de conferències dins el marc del Centenari Josep Puig i Cadafalch «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte». Aquesta va anar a càrrec del Sr. Eduard Riu-Barrera, Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, amb el títol «El primer romànic com a projecte europeu de Josep Puig i Cadafalch en temps d’entreguerres».
Eduard Riu-Barrera va situar  el temps en que Josep Puig i Cadafalch va bastir la seva teoria sobre l’origen del primer art romànic entre  els anys 1918-1939. El seu discurs es va centrar en com Puig va articular una arquitectura moderna reformulant diversos estil històrics tot replantejant l’art local  per bastir un art global. Aquest projecte li va permetre fer una mirada a Europa amb un projecte cosmopolita que no va ser entès per la historiografia espanyola. Segons Riu-Barrera hom ha d’entendre la creació de l’IEC com una forma de superar aquests límits acadèmics imposats per la historiografia espanyola i establir els propis criteris científics, amb aquesta institució com a eina.
En temps de Puig, aquesta visió va ser durament criticada per Eugeni d’Ors. Des de La Veu de Catalunya, el portaveu del catalanisme polític conservador, i a través del "Glosari", la columna periodística més influent del segle passat, Ors, convertit en Xènius, va redactar una sèrie d’articles d'expressió personal, contra aquesta visió de Puig el 1911. Per altra banda, aquestes teories europeistes van tenir la seva continuïtat amb l’obra de l’arquitecte Marià Rubió i Tudurí (1896 - 1962) publicades en el llibre Catalunya amb Europa (1932).
Riu-Barrera es va dedicar també a repassar com la historiografia catalana actual havia tractat aquesta teoria europeista de Puig . Aquesta recerca es va iniciar amb els treballs de Ramon Grau i Marina López, publicats a Ictineu. Diccionari de les ciències i les arts als Països Catalans (1979), i també en diversos articles publicats per Xavier Barral i Olivier Poisson.
Presentació de la conferència i cloenda del curs a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR-IEC.
El Sr. Eduard Riu-Barrera en un moment de la seva intervenció
Públic assistent a la xerrada