dijous, 11 de gener de 2018

(2018-03-30/04-02) SORTIDA SETMANA SANTA. «CLUNY I EL SEU INTERLAND. EL ROMÀNIC DEL CHAROLAIS - BRIONNAIS»

a càrrec de​l Dr. Joaquim Graupera i de la Sra. Rosa Martin, membres de la Junta d'AAR

Dia 30 març. Sortida en direcció a Macon, parada a dinar en ruta.
Arribada a Macon, allotjament a l'hotel i sopar. HOTEL IBIS STYLE MACON CENTRE

Dia 31 març. Esmorzar a l'hotel, visita a Cluny, dinar restaurant  a Cluny, per la tarda
visitar Berzé-la-ville, Sologny i Chânes, sopar l 'hotel.

Dia 01 abril. Esmorzar a l'hotel, visitar pel mati, Paray-le-Monial, Anzy-le-Duc, Semur-en -Brionnais,
dinar a restaurant , per la tarda visitar Iguerande, Charlieu, Chatenneuf, Bois Sainte Marie, sopar a l'hotel.

Dia 02 abril. Esmorzar a l' hotel, i ruta cap a Barcelona, Dinar en ruta i arribada.

Lloc i hora de trobada: Ronda Universitat, entre plaça Universitat i carrer Balmes, a les 7 del matí.

Preu:  520 € socis, 570 € no socis (suplement habitació individual 126 €).

Inscripció i ingrés en compte: abans del 15 de març de 2018 (bbetriu@iec.cat).

Número de compte: 2100-0963-64-0200096403. IBAN:ES2021000963640200096403

IMPORTANT: Cal fer constar el nom i cognoms de la persona que fa l’ingrés i el nombre de  persones inscrites.
És imprescindible dur el resguard de pagament el dia de la sortida.


Telèfon contacte: Blanca Betriu – 93.552.91.04


monestir de Cluny

diumenge, 24 de desembre de 2017

[2017-12- 18] –Conferència «El llarg camí d’una escultura gòtica perduda: de la devoció al mercat antiquari» a càrrec de la Dra Francesca Español



El passat dilluns 18 de desembre de 2017 va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «El llarg camíd’una escultura gòtica perduda: de la devoció al mercat antiquari» a càrrec de laDra.Francesca Español dins el cicle«Gòtic a l’abast».
Al llarg de la conferència va anar desgranant la història d’una imatge, la Mare de Déu de Valldossera, de la qual es va perdre el rastre durant la guerra civil espanyola (1936-1939) i ara s’ha pogut recuperar.
La història de la cerca té com a inici l’any 1997, en el moment en què la Dra. Español va presentar un article a la nostra revista Lambard sobre el ressò del taller de Rieux a Catalunya. En aquest article aplegava les peces que tenien a veure amb la producció d’un taller que va tenir la seva activitat a la zona de Midi francès. Un dels conjunts més importants que va realitzar aquest taller, i del qual rep el nom, és el conjunt escultòric que decorava la capella funerària del bisbe de Rieux, Jean Tissandier. Aquestes peces tenen uns trets formals molt particulars que permeten identificar-les amb aquest taller. L’aportació més important d’aquests artífexs va ser la creació d’un model d’imatge mariana que tingué un gran ressò a banda i banda dels Pirineus.
A la baixa edat mitjana, el fet de que el papat es trasllades a Avinyó, va multiplicar les diòcesis franceses per tal de promoure al càrrec bisbal membres de diverses cases nobiliars franceses que buscaven progrés social. La figura de Jean Tissandier s’ha d’entendre en aquest context. Va ser bisbe de Lodève (1322-1324) i després de Rieux (1324-1348). S’havia format al convent dels franciscans de Tolosa de Llenguadoc. Quan va morir es va voler enterrar en aquest convent on es va fer construir una capella funerària independent situada a la capçalera de l’església. Aquesta capella va ser aterrada durant la revolució francesa i en resten solament, de forma dispersa, les escultures de l’apostolat, diversos sants franciscans, altres imatges del donant i la Mare de Déu que la decoraven internament. Les peces estan conservades i repartides actualment als museus dels Agustins de Tolosa i al museu Bonnat de Baiona.
Com ja havia avançat la Dra. Español, el producte exitós d’aquest taller va ser la creació d’una imatge arquetípica de la Mare de Déu dempeus amb el nen que va tenir un ampli ressò. D’aquestes en resten algunes imatges identificatives disperses com la Mare de Déu de la Bonne-Nouvelle, la Mare de Déu de Luc-sur- Orbieu, la Mare de Déu d’Azille o la Mare de Déu de la catedral de Narbona per citar-ne algunes. A la banda sud del Pirineu, també s’han conservat mostres del ressò d’aquest model com la Mare de Déu de la catedral de Barcelona obrada per Pere Sanglada, el qual en el viatge a Flandes a comprar els roures per l’obra del cadirat del cor de la catedral, va tenir contacte amb aquesta tipologia de Verge passant per Tolosa. D’altres exemples en serien la Mare de Déu del Patrocini de Cardona, la Mare de Déu de Roncesvalles, entre altres.
A l’esmentat article de la revista Lambard, la Dra. Español entre les diferents peces que s’explicaven a partir de l’activitat d’aquest taller, n’hi havia una, la Mare de Déu de Valldossera, que esdevé la protagonista d’aquest conferència. La imatge era coneguda a partir d’una petita fotografia publicada en un treball de Francesc Blasi Vallespinosa «Santuarios marianos de la diòcesis de Tarragona» publicada els anys 30. Aquest llibre de Blasi tenia per objectiu inventariar els santuaris marians d’aquesta diòcesi i s’ emmarcava en un de més ambiciós sobre els santuaris marians a la península ibèrica. La fotografia, malgrat que no era de molta qualitat, permetia identificar en la imatge els trets identificatius de l’escola de Rieux: el rinxolat dels cabells de la imatge, la concepció de la Mare de Déu sense corona, el gust pel plegat de la roba «en cascada», entre altres elements iconogràfics i estilístics.
El santuari de Mare de Déu de Valldossera, d’on procedia la imatge, és el centre d’un veïnat que pertany al municipi de Querol a l’Alt Camp. Es tracta d’un santuari marià que apareix documentat des del segle XI i que, a partir del 1162, esdevé una quadra depenent de Santes Creus. Malgrat que hi ha poca documentació, a la baixa edat mitjana, les notícies conegudes ens testen una etapa d'esplendor del santuari amb la veneració de la imatge de la Verge a la qual se li atribuïen nombrosos miracles. A finals del s. XV un monjo de Santes Creus, Fra Joan Salvador (mort el 1509) va relatar la seva història, on ens equipara aquest santuari amb el de Montserrat en importància. El temple conservat actualment es va renovar en època moderna (1685) i no resta cap evidència coneguda de l’edifici medieval precedent.
Posteriorment en el temps, la Dra. Francesca Español, va veure una escultura gòtica en un antiquari a Barcelona que li sonava familiar. Al cap d’uns mesos, quan va identificar que aquella escultura era la Verge de Valldossera, l’antiquari ja se l’havia venuda. Seguint la pista de la venda, la va poder localitzar en mans d’un altre antiquari que li va permetre comparar la imatge amb les de les fotografies conservades per poder-ne fer la identificació. Aquesta no va ser gens fàcil ja que el foc de la crema del santuari del 1936 va transformar l’alabastre en guix i va deteriorar la qualitat original
de la peça. Malgrat tot es va poder identificar la peça com a original. La Dra. Español va culminar la conferència agraint a l’antiquari Albert Palau, present a la sala, que la volgués reposar al lloc original i la cedís altre cop a l’Arquebisbat de Tarragona. Entre el públic assistent a la conferència també es va comptar amb la presència de Mn. Antonio P. Martínez Subías delegat de Patrimoni Artístic i Documental i l´Art Sacre de l’Arquebisbat de Tarragona com a rebedor de la peça, fet que també va ser agraït per la Dra. Español.












dilluns, 11 de desembre de 2017

Comunicat dels directors i directores de la xarxa de Museus d'Art de Catalunya en relació al trasllat de les obres procedents de Sixena


Els directors i directores de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, en relació al litigi de les obres d’art procedents de Sixena manifestem el nostre desacord amb l’execució provisional dictada el passat 1 de desembre que obliga al retorn al Monestir de Sixena de 44 peces que formen part de la col·lecció del Museu de Lleida: diocesà i comarcal. Decisió que no ha tingut en compte les resolucions administratives dictades a l’empara del que estableix la Llei del Patrimoni Cultural Català, així com tampoc tots els informes de conservació que aconsellen no executar el trasllat fins que no hagi una sentència definitiva. Alhora lamentem que aquesta actuació es produeixi en un context marcat per l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució i per la provisionalitat definida per la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya per al dia 21 de desembre.
Estem convençuts de la legitimitat i legalitat de la compra dels objectes feta per la Generalitat i el Museu Nacional en el seu moment i, fruit d'aquest convenciment, donem suport al Museu de Lleida en defensa dels seus interessos i drets, i reivindiquem la bona gestió i conservació patrimonial efectuada.
Com a professionals del patrimoni ens preocupa que en aquesta operació de trasllat es posin en perill la integritat física d’algunes de les obres, tal i com els informes dels tècnics assenyalen, així com que no s’hagi dut a terme una planificació tècnica que garanteixi en tot moment la seva correcta preservació. Igualment volem assenyalar la manca de garanties a efectes de conservació que presenta l’espai que ha d’acollir les peces objectes del trasllat i que tampoc es garanteixi un veritable accés públic a aquest fons patrimonial en cas que aquest sigui finalment traslladat.
Així mateix, volem manifestar el nostre suport al Museu de Lleida en la defensa de la unitat de la seva col·lecció, així com el recolzament a totes les treballadores i treballadors del museu per la situació que estan patint i que afecta el desenvolupament quotidià de la seva feina, centrada en la protecció, conservació, documentació, estudi i difusió del patrimoni cultural que custodien.
Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, Sr. Jesús Navarro
Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, Sra. Mireia Rosich Museu d’Art de Girona, Sra. Carme Clusellas
Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Sr. Josep Giralt
Museu del Cau Ferrat de Sitges, Sra. Vinyet Panyella
Museu Frederic Marès de Barcelona, Sr. Josep M. Trullén
Museu de Valls, Sr. Jordi París
Museu d’Art de Cerdanyola, Sr. Txema Romero
Museu de la Garrotxa d’Olot, Sra. Montserrat Mallol
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Sr. Lluís Prat
Museu de l’Empordà de Figueres, Sr. Eduard Bech
Museu de Manresa, Sr. Francesc Vilà
Museu Episcopal de Vic, Sr. Josep M. Riba
Museu de Reus, Sr. Marc Ferran
Museu d’Art de Sabadell, Sra. Engràcia Torrella
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Sr. Pepe Serra 

(2017-11-27) "Nuevas aportaciones de la miniatura tolosana del siglo XIV: algunos manuscritos jurídicos desconocidos encontrados en la península ibérica" a càrrec de Maria Alessandra Bilottas, professora de la Universitat Nova de Lisboa








divendres, 17 de novembre de 2017

[2017-11- 11] - Visita matinal a Sant Pau del Camp a càrrec de Joaquim Graupera

El passat dissabte 11 de novembre de 2017 va tenir lloc una visita matinal a Sant Pau del Camp a càrrec
del Dr. Joaquim Graupera.
La visita que s’inicià a les 10 del matí va comptar amb la col·laboració de Jordi-Xavier Romero
historiador i coneixedor de la parròquia de Sant Pau.
No hi ha dades exactes sobre la data de construcció inicial. Segurament a l’indret hi havia una església
preromànica anterior. La primera parada del circuit de la visita va ser davant de la làpida trobada al
monestir ,corresponent a la tomba de Guifré -Borrell o Borrell I i Guifré II (987-911), a qui s'atribueix la
seva fundació. Aquest primer cenobi va ser destruït per les tropes d'Almansor, les quals el van
atacar fet que va provocar la seva destrucció i l’abandonament de la comunitat.
La següent parada de l’itinerari va ser l’església. L’any 1096 , Geribert Guitard i la seva muller
Rotlendis van dotar aquesta església per establir-hi una nova comunitat amb la categoria de
priorat depenen de Sant Cugat del Vallès. Per dificultats que desconeixem, la comunitat no
s’hi va establir fins el 1117. Actualment es celebren els 900 anys amb conferències, vetllades
musicals i diverses activitats. Precisament a l’altar Jordi-Xavier Romero ens va obsequiar amb
un fragment cantat de cant gregorià per fer-nos notar la sonoritat de l’església.
La visita va continuar pel claustre amb galeries amb 4 arcades per costat suportats per dobles
columnes i amb pilars massissos en els angles totalment innecessaris a nivell estructural. La
particularitat del mateix són les arcades trilobulades (O,N,S) i pentalobulades (E) amb
paral·lels a la cripta de Notre Dame du Port (Clermond Ferran a l’Auvernia).
La penúltima parada va ser ja a l’exterior a la façana. Aquesta possiblement va ser refeta a
finals del s.XII a principis del s. XIII. Presenta dos capitells corintis de marbre de l’antiguitat
tardana reaprofitats- VI-VII i una llinda amb inscripció que fa referencia a uns donadors però
no hi ha la data de realització. La façana es complementa amb un timpà amb representació de
la Traditio legis i la representació del Tetramorf.
La visita va acabar amb la observació de la perspectiva del conjunt des de l’exterior dels absis.