dijous, 19 febrer de 2015

[9-02-2015] - Presentació dels projectes TEMPLA (Universitat de Girona) i ARS PICTA (Universitat de Barcelona), a càrrec del Dr. Gerardo Boto Varela i la Dra. Milagros Guardia Pons

El passat dilluns, 9 de febrer de 2015, a les 19:00 hores va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la presentació dels projectes d'investigació TEMPLA (UdG) i ARS PICTA (UB), a càrrec dels seus corresponents directors, el Dr. Gerardo Boto Varela i la Dra. Milagros Guardia Pons.

   La sessió va estar dedicada a la presentació de dos grups de recerca catalans que s'han especialitzat en l'art medieval. En primer lloc, el doctor Gerardo Boto ha presentat Templa (Taller d'Estudis Medievals. Programes-Litúrgia-Arquitectura), format per nombrosos especialistes de l'estat i d'Europa integrants d'universitats, museus i arxius. El ponent ha exposat els diversos resultats de les recerques dutes a terme: el projectes I+D, les activitats acadèmiques, les trobades científiques i les publicacions. Pel que fa a aquestes darreres, els resultats d'alguns col·loquis han estat publicats a la revista Codex Aquilarensis.

   El segon grup presentat ha estat Ars Picta (Anàlisis i Recerques sobre Pintura i Iconografia Tardoantiga i Medieval), a càrrec de la doctora Milagros Guàrdia. S'han mostrat els projectes de recerca en curs, entre ells, l'estudi sobre les pintures, avui disperses, de Sant Quirze de Pedret, amb un intent de restitució virtual. Una de les eines més interessants que ha creat aquest grup és una base de dades iconogràfica de la pintura mural romànica catalana.



diumenge, 1 febrer de 2015

[22-12-2014] - Conferència «El teginat del castell de Vilassar. Notes per una redescoberta», a càrrec del Dr. Joaquim Graupera

El passat dilluns, 29 de desembre de 2014, a les 19:00 hores va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència de cloenda del trimestre «El teginat del castell de Vilassar. Notes per una redescoberta», a càrrec del Dr. Joaquim Graupera. 

 Els orígens del castell de Vilassar són una mica desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema. La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura. Les pintures originals del s. XIII amb l'heràldica dels Sant Vicenç i els Centelles, van ser en part repintades  posteriorment en alguns escuts heràldics per testar les diferents nissagues que s'emparentaren amb els Desbosc, els nous propietaris del castell a partir del s. XIV. A l'acabar la conferència l'entitat organitzadora va oferir una copa de cava i unes neules als assistents per celebrar el nadal.





[1-12-2014] - Conferència «Els exteriors oblidats: el color en l’edifici romànic», a càrrec del Dr. Marc Sureda i Jubany, conservador del Museu Episcopal de Vic.

El passat dilluns, 1 de desembre de 2014, a les 19:00 hores va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «Els exteriors oblidats: el color en l’edifici romànic», a càrrec del Dr. Marc Sureda i Jubany, conservador del Museu Episcopal de Vic.

   Els estudis en torn la pintura dels interiors dels edificis romànics ja estan consolidats i s’ha avançat molt pel que fa al seu coneixement. Ara bé, menys coneguda és la pintura dels exteriors dels edificis romànics, la qual ha sigut objecte d’un interès ínfim per part de la historiografia artística. El Dr. Marc Sureda va iniciar la conferència posant l’accent en aquesta problemàtica i valorant com s’havia tractat des de la Història de l’Art. Segons el conservador, molt del desconeixement sobre això és degut als usos i abusos que han portat a terme les restauracions del s. XIX, fent esment, de manera particular, a la figura d’Elies Rogent com una de les figures més representatives d’aquesta actitud a Catalunya. Un dels primers en parlar del revestiments exteriors va ser Kingsley Porter, que va destacar el paper que tenia el guix. Aquest material s’aplicava com a acabat de la superfície mural. Ja als anys 30, Puig i Cadafalch, encara que de manera molt minsa, va fer esment de la calç existent en l’exterior de les esglésies. Segons les imatges del llibre de Puig i Cadafalch L’Arquitectura Romànica a Catalunya, els murs exteriors de moltes esglésies tenien un revestiment exterior del que s’observa avui en dia. Moltes obres van perdre part del revestiment degut al treball de repicat de les restauracions. L’arquitectura d’Oliba, per exemple, havia de tenir un aspecte blanquinós. El conferenciant també va sostenir que no els podem tenir per revestiments acabats. Per intentar explicar aquesta qüestió es va recórrer a l’arquitectura religiosa del centre i el nord d’Europa, on els edificis amb els exteriors blancs esdevenen una tipologia pròpia. D’entre els exemples, va destacar St. Joan a Müstair com el gran exponent. En moltes d’aquestes esglésies, el color destacava sobremanera degut al contrast que creava amb el fons blanc. A l’exterior de Sant Climent de Taüll hi han restes de pintura que Puig i Cadafalch va citar de passada. Kingsley Porter va ocupar-se de manera particular per la pintura d’algunes esglésies de la Borgonya. Ara bé, des dels anys 80 no hi ha aportacions rellevants al respecte. La conferència va concloure amb un repàs pel pensament medieval per entendre el pes simbòlic que tenien els colors i, com a conseqüència, amb una funció determinada i molt concreta en la configuració espacial de les esglésies. 

El secretari d'AAR, el Dr. Joaquim Graupera, presentant al conservador del MEV, Dr. Marc Sureda i Jubany.

dissabte, 31 gener de 2015

[29-11-2014] - Sortida «Exposició al MEV: Pintar fa mil anys. Els colors del romànic i del Monestir romànic de Santa Maria de l'Estany»

El passat dissabte, 29 de novembre de 2014, va tenir lloc la sortida «Exposició al MEV: Pintar fa mil anys. Els colors del romànic i del Monestir romànic de Santa Maria de l'Estany». Les explicacions de l'exposició van anar a càrrec de la Sra. Judith Verdaguer, conservadora del MEV, mentre que les explicacions en torn el Monestir van anar a càrrec del Dr. Francesc Fité i Llevot, professor titular d'Història de l'Art Medieval de la UdL i membre d'AAR. 





La comissaria de l'exposició presentant la mostra als assistents.




dilluns, 22 desembre de 2014

[24-11-2014] - Conferència «Fer visible l’invisible: matèria i tècnica de la pintura sobre taula romànica catalana», a càrrec de la Sra. Judith Verdaguer

El passat dilluns, 24 de novembre de 2014, a les 19:00 hores va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «Fer visible l’invisible: matèria i tècnica de la pintura sobre taula romànica catalana», a càrrec de la Sra. Judith Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic.

   La sessió va presentar els resultats de les últimes investigacions entorn la tècnica pictòrica a l’època medieval. L’exposició “Pintar fa mil anys” és la materialització museogràfica de les últimes recerces sobre la pràctica pictòrica en els segles medievals. Aquestes van presentar-se al I Simposi Magistri Cataloniae “Artista anònim, artista amb signatura: Identitat, estatus i rol de l’artista en l’art medieval”, celebrat pel projecte d’investigació Magistri Cataloniae (UAB) i en el qual el MEV va col·laborar. Segons la Sra. Judith Verdaguer, conèixer la pràctica pictòrica és fonamental per poder entendre la gènesi de la pintura medieval. Va iniciar la conferència fent un breu recorregut historiogràfic sobre la tècnica pictòrica dels períodes medievals, destacant els estudis al voltant de la pintura sobre taula noruega com els pioners. Segons la conferenciant, aquest congrès ha sigut de vital importància per fer avançar el coneixement sobre la tècnica pictòrica en època medieval. 

   Les investigacions han permès conèixer més a fons la tècnica d’algunes de les obres més importants de la pintura romànica catalana:

  • Baldaquí de Ribes (primer quart del segle XII)
  • Frontal de Sant Vicenç d’Espinelves (c. 1187)
  • Frontal d’altar de Sant Martí de Puigbò (primer quart del segle XII)
  • Altar de Santa Maria de Lluçà (segon quart del segle XIII)
  
   A partir de les dades textuals, proporcionades pels tractats de Teòfil i Cennino Cennini dels segles XII i XV, i de les tècniques de conservació i restauració més avançades, es va explicar la manera de fer dels pintors medievals. Pel que fa a la preparació de la fusta, aquesta es caracteritzava per l’aplicació de dues capes de guix (gesso grosso i gesso sottile). El següent pas era fer un dibuix preliminar. El frontal de Puigbò, gràcies a la refrectografia infrarroja, ha deixat al descobert l’ús per part del pintor del carbonat i la tinta negra, una tècnica de la qual parla Cennino Cennini en la seva obra Il Libro dell’Arte. Un cop estava preparada la fusta es procedia a pintar. Els pigments sorgien de minerals naturals (lapislàtzuli, cinabri, blanc de plom, carbó…). Era una pintura que explotava al màxim els recursos de la natura. La varietat de colors s’obtenia per mitjà de la barreja de colorants orgànics provinents del murex, quermes o l’indi i s'aplicaven en la il·luminació de manuscrits i en el tenyit dels teixits dels més alts dignataris. Els aglutinants eren l’ou i les coles de restes d’animals, per exemple, en el Baldaquí de Ribes s’han descobert residus d’oli de llinosa en la mandorla de Crist. La conferència va finalitzar amb un dels aspectes de la pintura que es de vital importància en aquest període: el daurat. El seu caràcter com a símbol de la llum divina i el seu alt preu el convertia en un color molt preuat. Això feia que el seu ús no sigués habitual i es reservava a les zones més importants de la peça. 

Per a més informació: Museu Episcopal de Vic


dilluns, 15 desembre de 2014

[15-11-2014] - Sortida «El rastre monumental dels hospitals medievals catalans: L'Hospital medieval d’Olesa de Bonesvalls a l'Alt Penedès»

El passat dissabte, 15 de novembre de 2014, va tenir lloc la sortida «Visita de l’Hospital medieval d’Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès». Les explicacions de la sortida van anar a càrrec de la Dra. Francesca Español.

   L’hospital de Cervelló es troba situat a la localitat d’Olesa de Bonesvalls, però allunyat del casc urbà. La seva fundació va tenir lloc el el 1262 per Guillem II de Cervelló a través del seu testament. En el document, el membre del llinatge Cervelló deixava constància de la voluntat d’aixecar un hospital. Es tractava d’un hospital de camí, és a dir, que tenia com a funció atendre pobres, pelegrins i viatgers de camí. L’hospital va estar sota el control del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. L’estada del del rei Pere II el Gran amb motiu d’unes febres al voltant de 1285 és un argument per defensar l’estat avançat de la seva construcció. Durant el primer terç del segle XIV, la seva administració va canviar de mans i va recaure en la figura del bisbe de Barcelona.

   Pel que fa a la seva arquitectura, es tracta d’un monument amb un clar caràcter gòtic, des de la seva tipologia fins a la seva concepció estructural. El conjunt està format per un gran recinte amurallat que li otorga un aspecte militar. L’edifici hospitalari té en un dels seus costats una torre de defensa que es troba a cavall entre el romànic i el gòtic. La seva estructura interior es caracteritza per una altura de dos pisos coberts amb arcs diafragmàtics apuntats. En relació al seu aspecte exterior, la façana principal presenta un carreu regular i una inscripció sobre el portal. La presència de diferents períodes cronològics també es delata en la capella dedicada a Santa Maria de l’Anunciació. 

   Ja en època moderna s’inicien una sèrie de reformes que portaran l’enderrocament de l’absis. Amb l’esclat de la Guerra Civil les destruccions aniran en augment. No serà fins el 1953 quan l’edifici recuperi part de la seva estructura originària amb la restauració duta a terme per l’arquitecte Puig i Boada. 

Fonts: www.cataloniasacra.cat i Catalunya Romànica.








dissabte, 22 novembre de 2014

[10-11-2014] - Conferència «Els hospitals medievals a la Corona d’Aragó: entre la cura del cos i la cura de l’ànima» a càrrec de la Dra. Francesca Español

Jehan Henry, Livre de la vie active des religieuses de l'Hôtel-Dieu de
Paris
, fol. 77, c. 1482. Musée de l'assistance publique (Paris). 
El passat dilluns, 10 de novembre de 2014, a les 19.00 hores va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «Els hospitals medievals a la Corona d’Aragó: entre la cura del cos i la cura de l’ànima» a càrrec de la Dra. Francesca Español. Malgrat les dificultats que comportava tractar el món dels hospitals medievals en el seu conjunt, la Dra. Español va fer una bona síntesi d’aquest. 

   La institució no només contemplava el caràcter d’assistència i cura dels malalts en termes físics, sinó que el fet religiós era igual d’important i tenia un paper cabdal en la seva pròpia naturalesa i funcionament. No s’ha d’oblidar que els models de comportament de la societat medieval es regien per màrtirs, sants o santes, figures que han portat a terme l’exercici més rigurós de caritat: el sacrifici de la seva pròpia vida per la seva fe. Per tant, l’acció hospitalaria responia, per diferents causes, a exercitar una virtut: la caritat. Hi havia una correlació entre les especificitats mèdiques que la institució exercia i la titularitat devocional a la que s’adscrivia l’edifici. El sant o santa titular de l’hospital responia al grau d’ especialitats mèdiques que aquest cobria. Es tractava d’associar la biografia del màrtir a les funcions concretes de certs espais. Per exemple, Santa Llúcia, d’acord amb l’altíssim nivell de violència i agressivitat del seu martiri esdevé la titular d’hospitals que assisteixen a malalts amb enfermetats de molta gravetat. Segons la seva situació geogràfica, els hospitals es dividien en hospitals urbans (generals), hospitals suburbans (leprosos) i hospitals de camí (pelegrins i viatgers de camí). Els urbans estaven formats per set llits. Un dels primers hospitals generals a nivell mundial va ser el de la Santa Creu de Barcelona, fundat el 1401 en presència del rei Martí l’Humà. La institució va dotar-se d’un gran aixovar litúrgic en el que les relíquies tenien un paper fonamental. També es va dotar de grans retaules dels pintors més vanguardistes del moment, igual a com es fa a l’Hôtel-Dieu de Beaune amb l’encàrrec que el fundador fa al pintor flamenc Roger van der Weyden. També es van remarcar les diferències que hi havien entre els diversos tipus d’hospitals. Mentre que un hospital general acollia a malalts molt greus, altres com el d’Olesa de Bonesvalls es limitava a acollir pelegrins o viatgers però no malalts greus. La tipologia de la seva planta respon a la influència del món cistercenc. La complexitat de la seva tipologia sorgeix en l’àmbit monacal, en els monestirs de l’orde del Cister. En un espai adjacent al monestir s’erigia un petit complex monacal habilitat pels monjos malalts.

   Els estaments socials tenien un paper fonamental en l’erecció i manteniment dels edificis. Durant  la Baixa Edat Mitjana, el benefici que obtenien els mercaders fruit de la seva activitat comercial era mal vista per part de l’Església. Davant d’això, els alts estaments de la societat veien en la fundació d’hospitals un instrument de practicar la caritat i, com a conseqüència, obtenir el poder de la salvació de manera més ràpida, i netejant així els pecats que l’Església veia en els seus negocis i les seves actituds. Moltes famílies exhibien el seu caràcter de promotors en la presència del seu enterrament en la façana de l’hospital. Així, mentre la família Cervelló és la fundadora de l’Hospital d’Olesa de les Bonvesvalls, Berenguer de Castelltort, mercader i ciutadà de Barcelona, ho és de l’hospital que porta el seu nom a finals del segle XIV. Un altre mercader, Jaume Marçal, ric comerciant de draps, va deixar per escrit el 1339 a través del seu testament l’ordre  que es fundés un hospital que assistís als pobres.

   La conferència va finalitzar amb els programes iconogràfics de les portades, els quals presenten uns repertoris figuratius i narratius que aludeixen a la pròpia funcionalitat i naturalesa de la institució que els acull. Pel que fa a la decoració pictòrica dels interiors, la Dra. Español va il·lustrar  com eren els programes iconogràfics pictòrics a través de l’exemple de les pintures murals del Castell dels Calatraus d’Alcanyís. 

La Dra. Francesca Español presentant el tema de la conferència. 
Públic assistent.