diumenge, 31 de gener de 2016

dilluns, 11 de gener de 2016

[23-11-2015] - Conferència «Converses entre l’art contemporani i l’art medieval», a càrrec de la Sra. Eulàlia Grau


El passat dilluns, 23 de novembre de 2015, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «Converses entre l’art contemporani i l’art medieval», a càrrec de la Sra. Eulàlia Grau, artista contemporània. 







Eulàlia Grau (Terrassa, 1946) o "Eulàlia", tal com signa les seves obres, és una artista catalana de les  més significatives pel que fa a un dels episodis de canvi més importants de la societat catalana, el que va de la dictadura de Franco a la primera transició. El seu treball és fruit d'un profund compromís ètic que posa en evidència la manipulació de la imatge i la discriminació de la dona; també denuncia la corrupció, l'abús de poder i la manipulació social, temàtiques que recuperen gran actualitat en aquests moments. Grau utilitza tècniques com el collage i el fotomuntatge per construir un vocabulari iconogràfic impactant. Eulàlia Grau ha estat considerada una autora a mig camí entre el paper de l'artista d'avantguarda i l'activista. A la conferència va fer una relació entre els diferents estils artístics del llarg de la història, sobre tot a l’etapa contemporània, amb la plàstica de la pintura romànica. Aquesta utilitza preferentment formes sintetitzades i simètriques, delimitades per traços rígids (contorns de línies negres), i colors purs i brillants. En entorns convencionals, sense ombres ni profunditat, amb poca o cap representació de paisatge, i sense perspectiva lineal (però sí perspectiva jeràrquica), les figures són hieràtiques i simplificades, juxtaposades i frontals, multiplicades en ritmes repetitius (com també fa la decoració abstracta en bandes, sanefes o greques). Aquesta plàstica que es pot qualificar d’ingenua o primitivista, va fascinar a les avantguardes del segle XX. Al llarg de la conferència va anar desgranant com els diferents estils artístics van anar utilitzant aquests recursos de la plàstica romànica i se la van fer seves .

Per a més informació: http://www.eulalia-grau.com/





dimarts, 15 de desembre de 2015

[16-11-2015] - Conferència «Música medieval: entre el perill del plaer i la puresa de la devoció», a càrrec de la Sra. Mercè Pardo Pastor

El passat dilluns, 16 de novembre de 2015, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «Música medieval: entre el perill del plaer i la puresa de la devoció», a càrrec de la Sra. Mercè Pardo Pastor, professora d'Història de la Música i cantant.












dimarts, 8 de desembre de 2015

[9-11-2015] - Conferència «Art visible, art amagat: vitralls gòtics a les esglésies catalanes», a càrrec de la Dra. Silvia Cañellas

El passat dilluns, 9 de novembre de 2015, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència «Art visible, art amagat: vitralls gòtics a les esglésies catalanes», a càrrec de la Dra. Silvia Cañellas, historiadora de l'art. 













La vicepresidenta, la Sra. Rosa Maria Martín i Ros, presentant a la conferenciant, la Dra. Silvia Cañellas.


diumenge, 6 de desembre de 2015

[7-11-2015] - «Visita matinal a la parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona»

El passat dissabte, 7 de novembre de 2015, va tenir lloc la «Visita matinal a la parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona». 











La construcció de l’església actual s’inicià en els darrers anys de la primera meitat del segle XIV, mentre s’enderrocava l’anterior d’època romànica. És un edifici de nau única, amb voltes de creueria i claus de volta dels segles XIV i XV que representen escenes de l’Anunciació, la vida de Jesús i la Coronació de la Mare de Déu. 

L’altar major, neoclàssic del primer terç del segle XIX, substitueix l’anterior, renaixentista, que tenia una talla de fusta policromada i estofada de la Mare de Déu de Montserrat, conservada actualment a la sagristia i que es pogué contemplar fa uns anys a l’exposició Nigra sum del Museu de Montserrat. Aquest altar es troba envoltat per dotze columnes de marbre que representen els dotze apòstols i a la part superior observem els símbols de la Fe, el Tetramorf i la representació dels sants sota l’advocació dels quals es troba l’església.

Entre les diverses capelles laterals cal destacar la de Sant Feliu on es conserva el retaule de la Santa Creu, obra de Pere Nunyes, i un Sant Sepulcre. Segons la tradició, recollida a la Crònica de Sant Pere de les Puel·les, Lluís el Pietós havia concedit tres privilegis a l’altar de Sant Feliu: el de la batalla jurada, el del jurament dels jueus i el del testament sacramental. Aquest darrer fou derogat pel Parlament de Catalunya el 1991. 

La Capella del Santíssim i dels Nous Màrtirs (segle XVIII) es tanca amb una reixa de ferro forjat (segle XIX) decorada amb motius eucarístics que emmarca un vidre en el qual l’artista contemporani Perico Pastor ha representat el blat, l’oli i el vi, elements utilitzats en els sagraments. A la cúpula podem observar escenes de la Passió i Resurrecció de Crist, del segle XIX. La icona dels Nous Màrtirs, situada al presbiteri, fa referència a l’arquebisbe de San Salvador Óscar Romero i als màrtirs de les illes Solovki, entre d’altres.

A la sagristia (segles XVI-XVII), a part de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat abans esmentada, hem de destacar un Crist Crucificat (1910), un capitell visigòtic (a l’esquerra de la portalada), reaprofitat com a pica beneitera, i el baptisteri del qual parlarem més endavant. Al costat del mur de tancament, gòtic, s’ha trobat una sagrera amb les restes de més de 120 persones víctimes de la Pesta Negra de 1348, amortallades amb sudaris de llI i col·locades en onze capes diferents cobertes amb calç viva a fi d’evitar la propagació de l’epidèmia. Al terra d’aquesta sala hom pot observar una rajola commemorativa.

L’orgue actual, situat sobre la porta d’entrada a l’església, és del segle XIX. L’únic campanar dels dos previstos té planta interior octogonal, la seva torre està coronada per una barana del darrer terç del segle XVI i mostra, adossades al segon cos, dues escultures que representen els sants titulars de la parròquia.
A la Barcelona tardoantiga, l’establiment dels visigots, arrians, comportà una dualitat de culte, cosa que determinà l’existència de dos grups episcopals i dos bisbes. El primer, centre del poder visigot i, per tant, arrià, se situà a la seu episcopal existent, a l’indret de l’actual catedral. El bisbe catòlic hagué de cercar una altra seu i aquest segon grup episcopal, més petit, segons les hipòtesis més recents restaria ubicat a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Després dels concilis del segle VI (I Concili de Barcelona, any 540, i III Concili de Toledo, any 589) i de l’abandó de l’arrianisme per part dels visigots, es produí la reunificació i la seu episcopal catòlica retornà a la catedral de la Santa Creu.

Tot seguit farem referència a allò que les excavacions arqueològiques dutes a terme entre els anys 2011 i 2014 han posat al descobert. Aquests treballs han permès trobar l’antiga basílica de Sant Just i Pastor, una confessió, el baptisteri i una tomba privilegiada. Hom creu que també hi hauria hagut la residència del bisbe i altres dependències cultuals, però encara no han estat localitzades.

D’acord amb les estructures trobades, la basílica tenia una capçalera triabsidal de la qual només s’han conservat l’absis oriental i una part de l’occidental. La confessió, espai subterrani de 2,20 m d’alçada, no era accessible per als fidels, però disposava d’una petita finestreta des d’on podien pregar. En una zona de pas reservada al bisbe i al clergat, entre la capçalera de la basílica i el baptisteri, s’ha localitzat una tomba, probablement pertanyent a un bisbe, la coberta de la qual, on hi hauria el nom, no s’ha conservat.

Com hem esmentat anteriorment, a l’actual sagristia s’han trobat les estructures d’una piscina baptismal, en forma de creu, incompletes com a conseqüència de la construcció de l’edifici gòtic. Malgrat tot, es poden determinar les seves dimensions i la situació dels esglaons d’accés. S’ha localitzat també una canalització d’aigua amb tub de plom protegit per peces de ceràmica. Encara no s’ha pogut establir exactament si el baptisteri era una construcció exempta o estava a l’interior de l’església primitiva.

Esperem que pugui continuar la recerca i que es desvelin els interrogants plantejats encara sobre l’antiguitat tardana a Barcelona.

Agraïm als senyors Manel Alonso, Jaume Castro i Joan Planes la bona organització de la visita i les seves interessants explicacions.  









[24/25-11-2015] -«Viatge a la Vall del Jiloca (Saragossa)». Les esglésies mudèjars de Torralba de Ribota, Cervera de la Cañada, Maluenda i Velilla de Jiloca


El passat 24 i 25 d'octubre va tenir lloc el «Viatge a la Vall del Jiloca (Saragossa)»: Les esglésies mudèjars de Torralba de Ribota, Cervera de la Cañada, Maluenda i Velilla de Jiloca.
Retaule gòtic a l'església de Sant Fèlix, a Torralba de Ribota.

Detall de l'església de Sant Fèlix, a Torralba de Ribota.

Vista de Torralba de Ribota.
Església de Sant Fèlix, a Torralba de Ribota.
Església de Santa Tecla, a Cervera de la Cañada.


Púlpit de l'església de les Santes Justa i Rufina, a Maluenda.
Església de les Santes Justa i Rufina, a Maluenda.
Església de Sant Martin de Tours, a Morata de Jiloca.

Campanar de l'església de Sta. Maria de Calatayud. 

dimecres, 11 de novembre de 2015

[19-10-2015] - Conferència inaugural del curs 2015-2016 «La Fundación Santa María la Real del Patrimonio Histórico: un compromiso con la investigación, divulgación y conservación del arte románico», a càrrec del Sr. Pedro Luis Huerta


El passat dilluns, 19 d’octubre del 2015, va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines la conferència inaugural del nou curs: «La Fundación Santa María la Real del Patrimonio Histórico: un compromiso con la investigación, divulgación y conservación del arte románico», a càrrec del Sr. Pedro Luis Huerta, coordinador de cursos i publicacions de la Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico.

   La Fundación Santa Maria la Real va nèixer de la idea de José Maria Perez González, més conegut com a “Peridis”, de velar per la protecció i difusió del patrimoni histórico-artístic medieval. El seu origen arrenca a la década del 1970 amb una restauració duta a terme a l’edifici que avui és la seu de la Fundació: el Monestir de Santa Maria la Real d’Aguilar de Campoo, conegut des de feia temps com “el convento caído”. Aquesta iniciativa al capdavant de la qual hi era Peridis va ser promoguda desde la Asociación de Amigos del Monasterio, creada per a tals fins i la llavor de la Fundació. Ara bé, la fundació no només ha perseguit la difusió cultural. Aquesta també s’ha caracteritzat per la seva vocació social arran la creació de les primeres escoles taller d’España a la década dels 80. Les escoles taller permetien ensenyar oficis  a joves aturats de la regió i, alhora, recuperar i protegir el patrimoni històric comú. Tot això va culminar amb el Premi Europa Nostra l’any 1988. En aquesta mateixa data es fa una passa més i es crea el Centro de Estudios del Románico, el qual comença a potenciar jornades de divulgació i investigació en torn el món medieval. Aquest esperit de recerca i divulgació avui es manté a través del Coloquio Ars Mediaevalis (dirigit pels Drs. Gerardo Boto i Alejandro García Avilés) i cursos de divulgació com els de Historia del Monacato, de gran èxit d’assistents estiu rere estiu. Segons paraules del conferenciant, el "buque insignia" de la fundació ha estat el projecte editorial de la Enciclopedia del Románico, una monumental obra que té per objectiu recollir de forma exhaustiva el romànic de la Península Ibèrica amb rigor científic. En paraules de Pedro Luis Huerta: “va ser un treball dur però també amè”. En aquest monumental esforç va destacar l’ajuda financera de Caja Duero i el capital intel·lectual que va participar en la redacció de l’obra (historiadors de l’art a l’atur i arquitectes, a més dels grans especialistes). Aquesta monumental obra va portar com a conseqüència la creació d’una gran base de dades fotogràfica del romànic de prop de 70.000 imatges anomenada románicodigital.com. Per concloure la conferència, va destacar la gran labor científica que duu a terme la Fundació a través de l’organització de congressos, cursos i simposis per fer avançar el coneixement sobre el món medieval, i que té la seva culminació en nombroses publicacions d’abast internacional. 


Per a més informació sobre la Fundació i els seus cursos: Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico.